Mediàtics pioners, patrimoni immaterial a Cardedeu

La gent de Cardedeu van ser dels primers de l’Espanya postfranquista en iniciar la radiodifusió local: el senyal sonor el 1979 i l’audiovisual, ara fa 35 anys, el 1980

David Ramon (text)

Quan l’espai radiofònic depenia del “parte” oficial de notícies; quan els televisors sintonitzaven només dos canals; quan no s’havia esbossat cap línia del que seria Televisió de Catalunya; quan el català tenia una presència anecdòtica als mitjans de comunicació;... una colla d’entusiastes va mobilitzar una vila per posar en marxa l’emissora local de ràdio i televisió.
Cardedeu va ser la pionera de l’Espanya postfranquista en iniciar la radiodifusió local: el senyal sonor el 1979, i l’audiovisual al cap d’un any. Tres dècades i mitja després, RTV Cardedeu és un dels grans patrimonis ‘immaterials’ del Vallès, consistent en tres mil hores d’emissions televisives, en la dedicació voluntària de quatre-centes persones i en l’aprenentatge de comunicadors i tècnics, alguns dels quals s’han professionalitzat després del seu pas per la degana de la televisió local. El mèrit no ha estat només endegar un mitjà ‘al·legal’ en ple desert audiovisual, sinó mantenir el servei mentre l’oferta comunicativa s’anava atapeint fins a la saturació actual. La pervivència es basa en la crida permanent a col·laborar i a donar suport econòmic a aquest patrimoni cardedeuenc.
El despertar social, cultural i polític del país després de la dictadura no només s’havia d’escriure sobre el paper, sinó que també havia d’omplir les ones ràdioelèctriques. Així ho van entendre Jaume Rodri, Joan Grífols, Manel Navarrete i Jaume Morató, junt amb una vintena més de pioners. Tenien clar que no podien esperar que les institucions ho veiessin com un servei o un instrument: van crear una associació que necessitava un milió i mig de pessetes (9 mil euros, aleshores una veritable fortuna) perquè aquella quimera deixés de ser-ho.
En un primer moment, més de tres-centes persones van fer aportacions de 5.000 pessetes (30 euros). Eren “gent de totes les tendències” que volien una emissora local, tal com explica Maria Planas, una de les fundadores de l’associació, i que encara avui hi col·labora com a tresorera. “És una televisió per al poble i feta pel poble”, un Cardedeu especialment efervescent en el terreny associatiu.
El seu president, Manel Calbet, defineix l’emissora també des de la negació: “No és una televisió pública ni tampoc una de privada amb vocació comercial”. De fet, en els seus principis fundacionals es declinava qualsevol finançament institucional, polític o publicitari per garantir-ne la total independència i es limitaven els continguts a la producció pròpia. Fins i tot l’aportació de les 5.000 pessetes havia de ser única. Més endavant es demanaria una subscripció regular per cobrir les despeses corrents del mitjà. Una campanya recent per recuperar base social ha permès arribar fins als 180 membres, amb l’objectiu de doblar la xifra.

Primeres emissions
La revetlla del carrer de Sant Ramon, a finals d’agost de 1979, i la Nit de Jazz, uns dies després, van ser les primeres retransmissions de la ràdio local, que va néixer amb el nom de Ràdio Borrego, en referència a les pastes típiques de la vila. Rodri va preguntar als de la ràdio, “i això no es pot fer amb imatges?”. Al cap de poc, el projecte de RTVC es començava a dibuixar. Morató, empresari i artífex del cineclub, va ser l’home clau en la subscripció dels cardedeuencs per finançar la televisió.
El dissabte 7 de juny de 1980 al vespre les ones del Canal 51 vibraven a la vall del Mogent. El teatre Esbarjo era el plató. Es van fer discursos plens de significat històric, apadrinats pel radiofonista Salvador Escamilla, el crític televisiu Josep Desumbila i un tècnic suís, Gianni Bernascone, que visitava el país per un reportatge i va cedir part del seu equip per a l’ocasió. Alguns protagonistes anaven i tornaven de casa, emocionats, per comprovar que el miracle s’estava produint. Hi va haver un problema amb el so, i en Grífols va anar a cercar els socors del radioaficionat Manel Navarrete, que va ajudar a solucionar el contratemps i d’aquesta manera s’afegia al projecte. Navarrete va ser un dels que va fer de la televisió la seva escola. Un espectacle teatral amb música de Ramon Muntaner, autor de la sintonia de l’emissora, va completar aquelles primeres hores de televisió. Les emissions regulars consistirien, cada dilluns, en la crònica de les activitats socials i culturals del cap de setmana. Des de fa uns mesos les emissions es fan cada dia.

Pervivència
Tan important com aquells inicis il·lusionants ha estat la continuïtat de l’emissora durant més de tres dècades, malgrat que alguns dels artífexs s’han mort de forma precoç. Els trenta anys han estat possibles gràcies a relleus generacionals que donen fe de la solidesa de la iniciativa que, com tots els moviments associatius, ha tingut els seus “alts i baixos”, reconeixen Planas i Calbet: “Hi ha hagut moments en què ho manteníem per resistir i fèiem els mínims”, i el 1999 les emissions es van aturar durant sis mesos. No és el cas de l’actualitat, en què el mitjà viu un moment saludable i enriquidor.
Al llarg del temps també han anat canviant les relacions amb l’Ajuntament. Un exemple anecdòtic és que “el mateix alcalde que en un principi no permetia l’accés de les càmeres als plenaris, al cap de quinze anys va construir el nou edifici de l’emissora”, unes instal·lacions inaugurades el 1995 al barri dels Dominics: “L’ajuntament hi va posar l’estructura, i tota la instal·lació la vàrem fer nosaltres”.

Personal voluntari
RTV Cardedeu sempre ha estat “gelosa de la seva independència” i mai no ha tingut cap ànim d’esdevenir el mitjà municipal, però sí que s’han acordat partides anuals a canvi de serveis, dotacions que darrerament han disminuït: “Durant més de cinc anys havíem tingut com a directora la Carolina Blasco, però a causa de les retallades es va haver de suprimir aquesta plaça”. Actualment tot el personal és voluntari, excepte una persona que fa manteniment tècnic i una altra que, gràcies a una subvenció de la generalitat està digitalitzant tot l’arxiu de la televisió. El municipi també va aconseguir una consideració especial en el repartiment de les noves freqüències de televisió digital terrestre (TDT). Cardedeu té el seu propi canal.
Una de les coses que entusiasma més els pioners és l’energia que han aportat les noves generacions, que actualment tornen a dinamitzar a les emissions, amb programes com SomTresiTu de cultura popular i tradicional, o l’entrega de Norma Levrero, que hi porta deu anys. Hi va entrar als 16 i “és dels joves i dels històrics alhora”. Ella ha fet de pont amb les incorporacions més recents. Actualment, el programa Batalletes és un dels èxits de l’emissora, ja que recupera antigues emissions, en què els cardedeuencs es retroben amb el seu aspecte dècades enrere, recorden activitats culturals i persones que ja han mort. Un altre programa emblemàtic és Ex libris, dedicat al món de la literatura, on s’entrevisten escriptors de renom de tot el país.
Els temps actuals aporten una nova tendència a l’entitat. Alguns professionals “tornen” a la televisió després d’una bona trajectòria, “amb un nivell superior”, fet que proporciona qualitat a les produccions: “Són molt primmirats a l’hora de fer les coses”. Realment, el present presenta una bona estampa malgrat els inconvenients econòmics del moment: s’estan promovent noves iniciatives per al sosteniment, com la iniciativa de microfinançament Memòria oral de Cardedeu, consistent en quatre reculls d’entrevistes sobre l'evolució de Cardedeu, la Guerra Civil, l'associacionisme durant el franquisme i la vida familiar i l'escola. També resulta un bon recurs la pertinença a la Xarxa Audiovisual Local, els mitjans de la Diputació, plataforma que permet mantenir l’estructura dels informatius i a la que RTVC també es ven reportatges.
Els reptes que té aquesta institució són sorprenentment prou semblants als d’un mitjà més gran o convencional: adaptació a les noves tecnologies, comptabilitzar els continguts amb les xarxes socials i oferir un servei útil per a la gent. El proper pas serà fer una doble emissió: per antena i per internet en directe (ja compta amb un canal de Youtube). Pel president Manel Calbet, el que està clar és que la continuïtat de la RTV Cardedeu “no pot tenir com a única motivació que hem estat els primers i tenim molts anys. Hem de mirar al futur i mantenir la vocació de fer un servei al poble”.

Capficats en la formació
En David Molina és un testimoni del que és la història de RTV Cardedeu. Coincidim ara, a les dependències de l’emissora, amb aquest noi de 21 anys com el podríem trobar fa 15, 20 o 30 anys. Va començar a col·laborar a la ràdio com a locutor i tècnic de so alhora: “Des de 6è. de primària que veia l’anunci de ‘busquem col·laboradors’ i volia venir. Quan ja era a l’institut vaig fer amistat amb un noi que hi venia i m’hi vaig afegir”. Bo i fent la retransmissió de la cavalcada dels Mags d’Orient tenia el lloc al costat dels tècnics de la televisió i això el va “fascinar”. De la intenció de fer la carrera de Dret o Periodisme, el pas per RTVC va portar en David a escollir els estudis de Telecomunicacions de mitjans audiovisuals: “El periodisme, tot i que vaig fer unes pràctiques a Ràdio Granollers, no m’acabava d’omplir. Ho he provat però m’agrada més estar al darrere amb les màquines. Ara veig la televisió de Cardedeu com un aprenentatge. Puc aplicar tot el que aprenc”. En David ha col·laborat intensament en el trasllat dels controls tècnics del plató principal al primer pis: “Ara estic obsessionat en fer-ho rutllar”.
Maria Planas afegeix que la formació sempre ha estat un dels objectius de la cadena. Ja en Jaume Morató ho tenia clar i hi hagut diversos intents d’acostar els instituts i les escoles del poble a l’emissora, especialment durant el període en què es comptava amb la coordinació professional. Fins i tot un grup de deu joves va anar a Alemanya a fer uns tallers dins d’un programa europeu: “Va ser una gran experiència per ells”.
Mediàtics pioners, patrimoni immaterial a Cardedeu

A la imatge, Joan Grífols en una de les primeres emissions de RTV Cardedeu. Foto: Arxiu RTV Cardedeu

Un moment de la primera emissió de RTV Cardedeu, des del Teatre Esbarjo. Foto: Arxiu RTV Cardedeu

A la imatge Manel Calbet, l’actual president de RTV Cardedeu amb Maria Planas, una de les fundadores de l’associació i actual tresorera. oto: David Ramon

Material precintat

El 1981 Cardedeu es feia un lloc d’honor en la història i també es guanyava una xinxeta vermella al mapa de les autoritats. Cert, la iniciativa vallesana trencava amb el monopoli radioelèctric i informatiu de l’estat, però la llampant Constitució espanyola, pràcticament buida de corpus legislatiu, obria la porta a la llibertat d’informació. ‘Al·legal’ per uns, il·legal per d’altres, es parlava de TV Cardedeu a la Zarzuela, als ministeris, a la Generalitat,... i també a molts altres punts de la pell de brau que volien imitar els vallesans subversius.
Un dels fets que ha quedat per a la història és la inauguració oficial de la televisió, el 23 de juny de 1981, que també en va significar la clausura. La Guàrdia Civil va desmuntar l’antena i va precintar el material, intervenció que els cardedeuencs ja esperaven: havien deixat prevista una mostra d’equipament fictici a la seu del Casal del Jubilat. El material bo era dins el cotxe de Navarrete, amagat al garatge d’en Morató. Així ho ha explicat recentment el tècnic a la revista ‘Garbuix’ de Corró d’Avall i Les Franqueses. L’endemà mateix les càmeres de RTV Cardedeu entraven al Camp Nou per cobrir el concert “Som una nació”. Va ser l’única emissora que va difondre íntegrament aquell acte històric en defensa de la llengua i la cultura catalanes. Recentment se n’ha fet una reedició en DVD que es ven per alimentar les arques de l’associació.
Les emissions regulars de RTV Cardedeu, però, no es van poder iniciar fins al març de 1982, amb el consentiment de les autoritats. L’estratègia de Rodri per pal·liar les traves va ser recollir el suport d’autoritats i personatges cèlebres oberts a la llibertat informativa, com molts periodistes de prestigi o el mateix president del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera. Múltiples personalitats s’hi van sumar: Raimon Galí, Montserrat Carulla, Maria Aurèlia Campmany, Antoni Tàpies, Lluís Maria Xirinacs, Òscar Nebreda, Joaquim Maria Puyal, Salvador Alsius, Mònica Huguet, Enric Majó, Pasqual Maragall o Antoni Dalmau, aleshores president de la Diputació.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara