Carme Grau

Una activista en la lluita contra el càncer

Marta Vilageliu i Arnella (text i fotografies)

La Carme Grau no vacil·la mai, ni quan parla. S’ha hagut d’exigir-se un caràcter decidit i i fort que se sobreposi a les circumstàncies. Alhora, també ha desenvolupat una mentalitat fresca i una inventiva sense límits per poder encarar allò a què es dedica: el suport psicològic i moral dels malalts de càncer. És cofundadora i vicepresidenta d'Oncovallès, una associació vallesana d'ajuda psicooncològica, que vetlla per l'optimització de la qualitat de vida dels malalts de càncer i la del seu entorn.
L'origen de la creació d'aquesta entitat, nascuda a Granollers l’any 2002 però que arriba a 41 municipis vallesans, rau en esdeveniments personals relacionats amb la malaltia, que van fer que la Carme i el seu marit i fundador d'Oncovallès, Pere Cladellas, engeguessin aquest projecte. Van viure de primera mà la mort d'un ésser estimat i, com tots els afectats directes o indirectes pel càncer, “vam experimentar unes emocions molt desmoralitzadores perquè no sabien com afrontar una malaltia terminal”, explica la Carme.

Reduir la solitud
Reduir la solitud i la confusió que senten tant el malalt com el seu entorn més proper, obtenir una millor qualitat de vida durant la malaltia o assimilar la recança que s'experimenta davant la pèrdua prematura d'un ésser estimat eren els buits que volien omplir. Donar suport i actuar altruistament i solidària era, també, un altre objectiu principal. Eren conscients de la magnitud del seu propòsit? “Volíem evitar que més gent propera passés pel que havíem passat nosaltres i volíem oferir el suport psicològic que a nosaltres ens va faltar aleshores”. Ara, passats els anys, Oncovallès ha crescut molt i ha rebut tantes crides d'ajuda com suport de voluntaris. Tant és així que la Carme, a vegades, pensa que s'ha embrancat en una causa que se li fa massa gran. Tot i això, no defalleix. Mai.
Aquesta sensació abismal i vertiginosa es deu al fet que el diagnòstic i tractament del càncer és una part de la totalitat dels problemes del malalt. Per això, el pacient i Oncovallès treballen per entendre i resoldre la resta d'incidències que marquen el dia a dia del pacient: es tracta de la part que propicia una llarguíssima llista de maldecaps diaris, insidiosos. “Cada dia dedico dues hores a solucionar problemes socials que afecten els malalts: n'hi ha que no poden pagar la llum, d'altres el menjador de l'escola dels seus fills...”. Les relacions familiars també són un vincle que es treballa des de la fundació per tal d'oferir seguretat, comoditat i un ambient d'estima i comprensió entre les dues parts més afectades, la persona que pateix la malaltia i la família. Així, vista com a una globalitat, la realitat dels malalts de càncer és immensa. “Cada dia aprenc una pila de coses noves perquè cada dia, després de dotze anys, em trobo amb noves situacions i nous reptes”, diu la Carme amb els ulls vidriosos.
“Quan era petita el meu pare em feia anar cada dissabte a l'Asil de Granollers, a cuidar la gent gran”, diu. “D’entrada, mai hi volia anar, però sempre, quan en tornava, era molt feliç. Em veia necessària per als avis perquè evitava, en la mesura que podia, que sentíssin tanta solitud”. Des d'aleshores, la Carme va començar a teixir un fort compromís cap a les persones per les quals la vida no els ha estat ni fàcil ni favorable. “Ajudar la gent i sentir que ets un suport, a vegades un puntal i tot, és molt enriquidor”, diu. Però la Carme, juntament amb altres voluntaris, ha hagut de desenvolupar una fortalesa de caràcter que li permeti encarar-se al càncer amb determinació i realisme. “És difícil reconfortar les famílies quan hi ha mals pronòstics: els podem donar benestar amb les teràpies que oferim a la fundació poden ser molt recomfortants, però si el diagnòstic no és bo, nosaltres no podem donar pas una esperança que no hi és”. No obstant, les teràpies i tallers que proporciona Oncovallès estan adaptades a cada situació. “Són eines que proporcionem per millorar la quotidianitat del pacient, ajudem als familiars a superar l’angoixa i a aprofitar el temps”, reitera la Carme, incansable davant de la lluita contra la desesperació que provoca el diagnòstic d'un càncer.
“Temps enrere, no hi ha havia especialització en el diagnòstic i tractament dels diferents tipus de càncers i, per tant, el seguiment d'un malalt era caòtic i confús”, diu. És per aquesta raó que la Carme va optar a oferir-se a fer tot el que necessitessin els pacients i que no tenia res a veure amb una consulta mèdica, “m'encarregava d'acompanyar els malalts al tractament de quimioteràpia, d'aconseguir-se perruques pels que els queien els cabells, o de fer companyia als familiars del malalt”. Ès així com es va adonar que per curar la malatia no n’hi havia prou amb sotmetre’s a les prescripcions mèdiques, sinó que també calia proporcionar facilitats a la vida dels malalts i fer que el seu dia a dia fos més agradable.

El valor de la terra
“Fa molta falta que canviem els nostres hàbits de vida per uns de més saludables”, explica la Carme, alhora que retreu el costum d'anar al metge per obtenir una solució ràpida als mals, sense tenir en compte que moltes vegades aquests mals, els que siguin, solen ser la conseqüència d'una vida poc saludable. Grau recomana descansar molt, reduir el neguit i proporcionar-nos hores per a nosaltres mateixos, a més de seguir una bona alimentació i exercici moderat: “Hem de tornar a les nostres arrels, vincular-nos amb la terra i consumir allò que ens és pròpiament intrínsec com a éssers humans”. I per això, per exemple, afirma que una activitat òptima és cuidar un hort, “és una gran empenta psicològica, molt positiva”, diu. I és que la fundació Oncovallès està arrelada a la terra on ha nascut, el Vallès, i no para mai d'organitzar-hi actes, xerrades o esdeveniments. Cada any fan tres jornades de prevenció del càncer de Colon, el de mama i sobre els perills del tabac. A més, realitzen altres activitats com editar llibres que inclouen poemes fets pels mateixos pacients durant les seves teràpies, expressió emocional o presenten col·leccions de roba amb models i voluntàries que s’acosten a la fundació, amb sentit de servei.
Oncovallès duu el nom dels dos eixos que en són els puntals. Per una banda, l'ajuda integral i l’aprofundiment en la disciplina que tracta el càncer, l'oncologia. En aquest sentit, tal com la Carme ha anat explicant, es donen alternatives a la malaltia. Per l'altra, és una entitat profundament compromesa amb el seu entorn, el Vallès, i assumeix que el territori, el país, són les persones que hi viuen. I té voluntat, doncs, de centrar la seva activitat en augmentar la qualitat de vida d‘aquestes persones. Perquè preservar la vida de la gent és preservar la terra. I viceversa.
Carme Grau

Carme Grau, davant de dibuixos fets per canalla per un concurs organitzat per Oncovallès.

L’ànima d’Oncovallès. Carme Grau, granollerina de tota la vida, ha estat sempre vinculada al voluntariat gràcies a la tradició familiar de comprometre's amb el seu entorn. Alhora, s'ha dedicat plenament a l'assitència i acompanyament del malalt. El fet que la Carme hagi estat durant més de 20 anys en contacte amb pacients de diferents hospitals de Catalunya l'ha convertit en una observadora crítica i molt àvida en trobar solucions i cobrir les necessitats més bàsiques dels malalts. Com a ànima d’Oncovallès, l’any 2011 va ser triada com a Vallesana de l’any pel bisetmanari El 9 Nou.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara