“No patiu, em maten innocentment, així que podeu anar amb la cara ben alta a tot arreu, i podreu dir que sou família d'un que ha estat afusellat innocentment. Això ho podreu dir a tot arreu quan no hi hagi aquest govern”. Així ho deixava escrit per a la seva família Esteve Seguer Forés, regidor de l'Ajuntament de Parets durant la Guerra Civil. Era un escrit furtiu, fet en un paper de fumar, on demanava que no s'exercissin venjances contra ningú i que es convertís en bé tot el mal que havien rebut. Seguer era un dels cinc membres de l'ajuntament paretà del període bèl·lic que van ser afusellats al Camp de la Bota entre 1939 i 1941. Tres més moririen lluny del Vallès: a alguns el destí els reservava la barbàrie de la mort industrial, planificada i cruel dels camps d'extermini de la culta i neta Europa.
La dècada republicana havia estat convulsa, a Parets. La dimensió demogràfica del poble (poc més de 2.300 habitants a la fi de la contesa) donen una idea de la violència de les sacsejades d'aquells anys. Hi havia conflictivitat, els Fets d'Octubre van dur una tensió que, no massa temps després, es revelaria enquistada, i la guerra hi va acabar de fer la resta.
L'esclat de la ràbia anticlerical va ser el que va aparèixer primer: imatges, tresors i arxiu de l'església de Sant Esteve van ser robats o destruïts en una pira improvisada al davant del temple (a la qual veïns del poble hi van afegir combustible religiós propi), i l'edifici queia presa de les flames entre el 21 i el 22 de juliol, per l'acció, segons sembla, d'individus que no eren de Parets. També van ser imposades multes a diferents persones, conspicus militants de dretes, per “solventar [sic] les despeses ocasionades pel moviment facciós”, i hi va haver requises i empresonaments.

Cinc assassinats a la rereguarda
Tanmateix, els fets de sang més greus es van produir amb la detenció i assassinat, el 30 de juliol de 1936, de Lluís Piquer i de dos dels seus vuit fills, Josep i Àngel, a la carretera de Sabadell a Granollers, en terme, ja, de Mollet del Vallès. Piquer era mestre a les escoles de Parets i estava enquadrat a les files tradicionalistes, juntament amb els seus fills, i sembla que estava assabentat del cop i formava part de la trama civil que hi donava suport. El desbaratament del cop a Catalunya i la posterior obertura del procés revolucionari els va passar factura i els va acabar costant la vida, en el moment més dur de la violència revolucionària. Dos altres paretans (Adolf Fernández i Josep Planas) van ser assassinats el 29 d'agost d'aquell mateix any.
Poc després del triomf de les tropes franquistes, cinc dels components del Comitè antifeixista local van acabar afusellats al Camp de la Bota, havent-n'hi prou amb les delacions i acusacions directes de l'avantguarda falangista paretana, sense demostrar cap fet amb proves fefaents.
El primer de caure pel foc repressiu del Nuevo Estado va ser Joan Brunat Escona. A 2/4 de 6 del matí del 31 de maig de 1939, moria afusellat el primer alcalde republicà de Parets. Cinc mesos després, a l'octubre, serien afusellats l'alcalde Antoni Arimon (el dia 17), el regidor Amadeu Ramon (el dia 19) i el també regidor Esteve Seguer (el dia 25). El tercer dels alcaldes afusellats, Amadeu Pagès, hauria de passar un penós periple de dos anys llargs abans de ser executat. Empresonats pels nazis durant el seu exili a França, als camps de concentració i extermini alemanys de Gusen-Mauthausen van morir-hi els paretans Pere Xicota (l'11 de setembre de 1941) i Projecte Forns (el 7 de novembre de 1941), mentre que Jaume Massaguer, moria a l'hospital de Saint Menéhould (al Marne) el 23 d'abril de 1941. La seva dona no en tindria notícia fins al 1949.
Sobre els alcaldes Brunat, Arimon i Pagès i el regidor Ramon pesarien, d'entrada, els seus antecedents polítics previs al Glorioso Movimiento Nacional: els efectes retroactius de la llei de Responsabilitats. A partir del 18 de juliol de 1936 se'ls tindria en compte la persecució de gent de dretes, les multes, les requises, l'incendi del temple de Sant Esteve i els assassinats. Al darrere, sempre els mateixos dits acusadors, veïns de Parets “de provada adhesión a nuestra causa”. Al mateix temps, sempre la negativa, unànime, per part dels encausats d'haver tingut cap mena de responsabilitat (ni coneixement) dels fets més greus que se'ls imputaven.
A Arimon, que va ser alcalde entre el 30 de novembre de 1937 i el 7 d'octubre de 1938, se l'acusava de ser “la figura más relevante de acción”, en els fets més greus. Joan Brunat, alcalde entre l'agost i l'octubre de 1936, considerat “un elemento izquierdista y peligroso para la Nueva España”, era acusat de ser, si no autor, inductor directe dels assassinats. Amadeu Pagès, alcalde entre l'octubre de 1936 i l'octubre de 1937, militant de la CNT i, segons la causa, líder del Comitè i “simpatizante de ideas separatistas”, era acusat d'inductor dels assassinats de la família Piquer, però es desconeixia si hi havia participat directament. Els regidors Amadeu Ramon (al qual tant s'assenyala com a militant de la UGT com de la CNT, però en tot cas “sujeto peligroso y enemigo totalmente de nuestra Causa”) i Esteve Seguer (sense militància abans de 1936, sense participació als Fets d'Octubre de 1934 i que admetia haver votat la Lliga Regionalista), són acusats de formar part “durante el dominio rojo” del comitè revolucionari quan es van produir els assassinats dels Piquer i de Fernández.
Fos com fos, es passaven comptes. Sense poder demostrar res en ferm, a partir de la credibilitat atorgada a l'adhesió al Movimiento de primera hora, valia la paraula dels vencedors locals. Malgrat que els informes reportats estiguessin plens de contradiccions i incongruències i que la particular concepció de la justícia del Nuevo Estado passava per considerar rebels els qui no s'havien alçat, el juliol de 1936, contra la legalitat republicana ja que era l'exèrcit qui hauria assumit els legítims poders de l'Estat, acomplint la seva funció constitutiva.
El 28 de gener de 1939 les tropes franquistes, encapçalades per la guàrdia mora, entraven al carrer Major de Parets baixant pels pallers de can Serra. La guerra continuava.


Abad, Francesc. El Camp de la Bota.
http://www.francescabad.com/campdelabota/

DD. AA.: Diccionari d'alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental.
http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/

Lucero, Albert (2008). Amadeu Pagès i Xartó, alcalde republicà de Parets i víctima de la repressió franquista (1936-1941).
http://www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/110399/183216

Masseguer, M. Àngels (2007). Segona República, Guerra Civil i primer franquisme a Parets del Vallès. Col·lecció Estudis Locals, 7. Ajuntament de Parets del Vallès.