L’any 1927 Rafael Patxot va encarregar a l’arquitecte noucentista Josep Danés el projecte d’una casa d’estiueig per a ell i la seva família al nucli de Mosqueroles, municipi de Fogars de Montclús. Aquest era el lloc on havia decidit retirar-se durant la seva vellesa.
Acabada l’any 1931, la Masia Mariona va ser, durant una anys –massa poc anys– el lloc de repòs de la família i, de fet, el dia que va esclatar la guerra, els Patxot hi eren. La guerra, de fet, va esbarriar d’una manera definitiva la vida de Rafael Patxot que, casat l’any 1894 amb Lluïsa Rabell, havia imaginat la Masia Mariona, tal com ell mateix diu, com a “casal votiu d’una tragèdia punyent”. Efectivament, la mort en plena jovenesa de la seva filla Maria el va empènyer a erigir la casa, al peu del Montseny, per servar-ne la memòria.
Rafael Patxot, anys abans, havia hagut de deixar els estudis a Anglaterra i fer-se càrrec del negoci familiar de taps de suro i, més tard, va haver-se d’encarregar també del negoci del seu sogre Rafael Rabell, que comerciava al major amb Amèrica del Sud. L’any 1919, la mort de la seva cunyada Concepció, que havia heretat la meitat dels béns del seu marit, l’hisendat argentí amb orígens a Sant Feliu de Guíxols, Eduardo Romaguera del Alizal, van conduir Rafael Patxot a tenir plena llibertat per administrar els recursos de l’herència, com a marmessor. Així, per mitjà d’aquesta herència va instituir dues figures cabdals en la preservació del patrimoni català: l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i l’Estudi de la Masia Catalana.
De fet, Josep Danés i Torras que, més tard, havia de ser l’encarregat de fer la Masia Mariona havia col·laborat intensament en aquest monumental Estudi que, amb un rerefons ideològic i moral, documenta tant la casa tradicional catalana com altres aspectes que hi són relacionats (històrics, arquitectònics, so­cials, toponímics, etnogràfics, geogràfics, folklòrics, etc.) i que prenia la família com a base de la societat rural catalana.
Així, Josep Danés, com en moltes de les seves obres, va readaptar en la construcció de la Masia Mariona els postulats tradicionals de la masia catalana, fent-los conviure amb les noves exigències de la modernitat i l’entorn.
Ja iniciada la guerra i perseguit per milicians anarquistes, el 3 d’agost de 1936 Patxot va haver de deixar la Masia amb l’ajut, per fugir, del conseller de cultura de la Generalitat, Ventura Gassol.

Incautada, devastada, cremada
Des del seu exili de Suïssa, del qual ja no retornaria fins a la seva mort el 8 de gener de 1964, va veure, impotent, com els dos bàndols saquejaven i destruïen bona part del seu treball. La seva casa de Barcelona va acabar sent ocupada per la família d’un general franquista que es va vendre els llibres més valuosos de la seva biblioteca –molts incunables– que ell havia volgut llegar a la Biblioteca de Catalunya. També va destruir el seu Arxiu de Núvols, una altra obra ingent de Patxot –amb arxius de tots els registres acumulats durant disset anys d’observacions– juntament amb tots els instruments, instal·lacions i registres de Barcelona, seguint les ordres del Servicio Meteorològico Español. La Masia Mariona havia estat incautada per l’Ajuntament de Sant Celoni i, a les escorrialles de la guerra, va ser repetidament ocupada, saquejada i, el 9 de gener de 1939, cremada per l’escamot dirigit pel general Líster seguint la divisa de terra cremada en la seva retirada. Tot plegat, un greuge que Patxot, amb una dignitat modèlica, va haver de suportar sense claudicar mai de les seves conviccions de democràcia i d’amor a la terra i a la llibertat.

Univers Patxot
Ferm i, per damunt de tot i de tothom, un home d’esperit independent, Patxot i la Masia Mariona simbolitzen la profunda injustícia i el trencament que significà la guerra pel nostre país. La feina de mecenatge –que el va dur a implicar-se amb l’Orfeó Català, el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i tantes altres institucions i persones crucials en el desenvolupament del país– havia generat un profund llegat que, lluny de ser oblidat, ens commina, com diu Josep Massot a “prendre consciència que els seus anhels i els seus desitjos continuen encara vigents i que, com ell, aprenguem a defensar els valors de la llibertat, de la veritat i de la independència intel·lectual”.
Aquest compromís i la implicació de la Diputació de Barcelona deriva del fet que ara fa poc més de quatre anys, la Diputació inaugurava la restauració de la Masia Mariona, com a nova seu del Parc natural i Reserva de la biosfera del Montseny. Així culminava un procés que s’havia iniciat uns quants anys enrere amb l’acceptació per part de la Diputació de la donació d’aquesta magnífica edificació i del seu jardí per part de la família Carreras Patxot.
I aquell mateix compromís va dur a la creació, aprovada pel Ple de la Diputació de Barcelona l’any 2009, del Consell Assessor de la Masia Mariona, que es va constituir poc després, el mateix dia de la inauguració de l’equipament, i que té, com a un dels seus objectius fonamentals, la divulgació de l’extraordinària tasca científica, humanista i de mecenatge cultural i social que va desplegar Rafael Patxot i Jubert, mort malauradament a l’exili, com altres figures de la nostra història recent.
Ara que es commemoren els 50 anys de la seva mort amb un seguit d’actes i activitats que es va iniciar el 26 de novembre i que es desenvoluparà al llarg de l’any 2014 i també durant el 2015, la renascuda Masia Mariona, el casal que havia imaginat Rafael Patxot i que la guerra va estroncar, ofereix també l’exposició “Univers Patxot”. Es tacta d’una mostra que s’estén per les sis sales de la planta baixa amb un recorregut temàtic a través de les grans àrees de coneixement en les quals Rafael Patxot desplegà la seva tasca científica i de mecenatge: l’estudi de la masia catalana, el suport a l’excursionisme científic i l’edició de llibres, l’Atles internacional dels núvols i dels estats del cel, els estudis meteorològics de l’Observatori Català, i l’obra del Cançoner popular de Catalunya. La seva estimada Catalunya.