Die Legion Condor in Sabadell

La força militar de Hitler es va establir durant el febrer de 1939 a la ciutat, que va passar de fabricar avions Xatos per a la República a fer Curtiss per als feixistes: els mateixos avions, però rebatejats

Genís Ribé i Monge (text)

En l'ocupació franquista de Sabadell, el 27 de gener de 1939, va tenir-hi una participació notable la Legió Còndor, dels nazis alemanys, que va deixar una nombrosa dotació de soldats a la ciutat durant un mes, que van marcar molt la vida ciutadana durant els primers dies del nou règim.
La Legió Còndor va ser la força d’intervenció –majoritàriament aèria, que depenia de la Luftwaffe– que Hitler va aportar a la Guerra Civil Espanyola, des que es va crear el mes de novembre de 1936. Juntament amb l’aviació italiana (Aviazione Legionaria), la seva col·laboració amb l’exèrcit franquista en la guer­ra aèria va ser cabdal: uns 277 avions alemanys, entre bombarders, avions de reconeixement, caces i hidroavions, van lluitar al costat del bàndol rebel feixista. L’aviació italiana encara en va aportar molts més d’avions, uns 764.
A banda dels aparells d’aviació, el cos de la Legió Còndor també estava format per bateries antiaèries, tancs de combat, grups de transmissions, comandaments militars, personal civil i personal instructor, entre altres. Al principi era un cos d’uns 6.500 homes, però al final de la guerra es comptabilitza que n'hi van acabar passant més de 16.000 (tres relleus).
A les primeres hores de la matinada del 27 de gener a Sabadell “van entrar els italians, els alemanys i les tropes espanyoles, per aquest ordre”, tal com va documentar l’historiador Andreu Castells, que va especificar que dels alemanys van arribar els tanquistes i els serveis de la Legió Còndor.
El poc que se sap de l’estada d’aquests soldats alemanys a la ciutat és fruit d'algunes referències historiogràfiques i documents fotogràfics que en deixen constància i de les aportacions personals que ens han fet alguns testimonis encara vius. Molts dels records que la gent guarda d'aquella ocupació militar fan referència a la presència dels contingents de marroquins (la guardia mora), italians i alemanys. D'aquests darrers, el que se sap és que la seva estada va durar poc temps, un parell de mesos màxim.

Carrers plens d'alemanys
Quan feia just tres dies que les tropes feixistes havien entrat a la ciutat, el 30 de gener de 1939, Joan Bistuer i Espias escrivia: “han vingut molts italians i alemanys que han ocupat les millors cases.” Pocs dies després, el 4 de febrer, hi afegia: “Per tota la ciutat, per tots els carrers només trobes alemanys de la Legió Còndor, que són els tècnics, un vertader exèrcit.” Així ho testimonia aquest combatent republicà que havia lluitat a la Brigada mixta El Campesino, en el seu dietari de guerra i de postguerra (22 d’agost de 1937-25 de juliol de 1943), conservat a l’Arxiu Històric de Sabadell. El mateix Bistuer recorda amb claredat que “els alemanys sembla que augmenten i tots els carrers en van plens. Es veuen molts indicadors en alemany i molts cotxes d’ells i gairebé tots porten pistola, i molts prenen fotografies. (...) Les noies sempre van amb ells i sembla que no hagin vist mai un home.”
El fotògraf sabadellenc Albert Rifà, que tenia botiga i estudi a la Via de Massagué, número 44, corrobora, en una anècdota personal, aquesta presència fotogràfica dels nazis a Sabadell. Els aviadors alemanys li portaven a revelar els rodets de les seves Leica i en una ocasió es van oblidar una d’aquestes càmeres a la botiga; van passar uns dies sense que ningú la reclamés i al final la va retornar al consolat alemany de Barcelona.

Tropes nazis al barri de Gràcia
Un vell lluitador i compromès antifranquista, Joan Moles Benet, també guarda records de la presència alemanya al Sabadell de l’any 1939. Explica que les tropes alemanyes es van instal·lar al barri on vivia, a Gràcia, concretament a la fàbrica de can Planas i a la del davant. Recorda encara l’enrenou de camions, de material de guerra i d’avituallaments d'aquella tropa. “Al migdia treien unes peroles de rancho i molta gent del barri que s’hi acostava amb plats i pots per posar-hi el menjar que donaven.”
Per les seves trapelleries va tenir un disgust amb un nazi que portava un gos i el va mossegar. El soldat, però, en va tenir cura, el va ajudar, li va donar unes pastilles de xocolata i el va acompanyar fins a casa. D’aquest ensurt se’n va sortir prou bé, però un company seu del barri va morir uns dies després per culpa d’una bala perduda que va disparar un soldat alemany, que molt probablement anava borratxo, pistola en mà i cridant de valent.
A través de l’amic i periodista Plàcid Garcia-Planas ens ha arribat el testimoni d’unes memòries inèdites d’un soldat de la Legió Còndor en què parla que havien rebut l’ordre del quarter de combat d’enviar 1.000 bombes a Sabadell, les quals van arribar a primera hora del matí, probablement de finals del mes de gener, en una data imprecisa. No se sap si es tractava de munició per a l’artilleria de terra, pel cos de tanquistes i potser es van emmagatzemar en aquesta fàbrica del barri de Gràcia, o de si es tractava de bombes per a l’aviació. La referència és imprecisa en aquest aspecte.

Impacte en la vida ciutadana
La presència dels soldats alemanys a la ciutat va impactar notablement la vida quotidiana sabadellenca. És ben significatiu en aquest sentit el testimoni escrit de Francesc Garriga Gusi, fill d’un fabricant tèxtil, que aleshores era un infant. “El dia 27 de gener de 1939 la mare ens diu que la guerra aquí, a Sabadell, ja s’ha acabat i que el pare i l’avi tornaran aviat. També tornaran oncles i cosins que vindran d’Itàlia i de San Sebastián, on estaven refugiats. A l’endemà el carrer s’omple de vehicles molt grans, verdosos. Són plens de soldats alemanys. Vesteixen perfectes uniformes, van ben pentinats i porten grans botes brillants. Ocupen la casa de l’oncle [Joaquim Garriga Casals, exiliat a Roma i a Sant Sebastià], al carrer de la Font Nova, núm. 20, i hi estableixen el seu quarter general. Són gent d'aviació, i alts comandaments de la Legió Còndor. La nostra casa dóna a dos carrers [Font Nova i Comèdies], i un d'ells serveix per aparcar-hi tota mena de vehicles. Uns porten grans reflectors de llum, altres pals i fils de telefonia, altres fan de cuina i de menjador. L’animació és gran. Tot el carrer és ple de fils elèctrics, cables i antenes de comunicació. Al matí veiem els soldats que es lleven, s'afaiten, esmorzen i l’olor de les torrades ens arriba al balcó des d’on els contemplem, i mentre, canten a diferents veus. Són molt alts i de cabells rossos. Parlen una llengua que no es pot entendre. Al vespre abans de dormir toquen uns grans acordions i canten i canten com orfeons. Allò sembla un altre món. Veiem també soldats nacionals. Són més petits, semblen més vells, mal afaitats, escabellats i els seus uniformes són tronats, les botes són petites i molts porten mantes al damunt... Però als pocs dies tot es desmunta i s'apila als camions amb un ordre perfecte i els soldats alemanys se’n tornen al seu país.” Molt probablement aquests soldats pertanyien a una companyia del batalló de transmissions LN/88, la qual es va dedicar a reparar part de la xarxa telefònica urbana, segons recull l’historiador Raúl Arias.
El testimoni d’un altre sabadellenc, Joan Castellet Surenya (Archivo de la Experiencia) recorda com els soldats alemanys fruïen de l’esbarjo a l’Euterpe, i com una part es van instal·lar als Maristes. Dels aviadors recorda com cada dia marxaven, en perfecta formació marcial, cap al camp d’aviació, entonant cants alemanys.

Nota: Agraeixo la col·laboració i les aportacions de les següents persones: Mariano Miguel Batres Rodríguez, Alfons Borrell Palazón, Manel Borrell Palazón, Francesc Colomina Olivé, Lluís Garcia Petit, Plàcid Garcia-Planas, Francesc Gar­riga Gusi, Oriol Garriga Gusi, Tomàs López Navarro (†), Esteve Renom Pulit i Pere Ribalta Puig.
<i>Die Legion Condor  in Sabadell</i>

Entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Sabadell, el 27 de gener de 1939, pel carrer de Calderón. Imatge extreta de la pel·lícula filmada per Josep Esteve i Codina . Foto: fotograma 00:04:01 / AHS

Soldats de la Legió Còndor davant del quiosc modernista de la plaça del Doctor Robert. Sabadell, febrer de 1939. Foto: Autor desconegut / AHS

Aviadors de la Legió Còndor en un moment de descans al camp d’aviació de Sabadell, al costat de la masia de Can Torres del Pla. Febrer de 1939. Foto: Autor desconegut, extreta del llibre de Ries/Ring (1992), p. 214.

Soldat de la Legió Còndor retratat amb un grup de noies sabadellenques. Sabadell, febrer de 1939. Foto: Autor desconegut / AHS

Bombardejar la retirada republicana des del camp d'aviació de Sabadell

Els primers mesos posteriors a l’ocupació de l’exèrcit franquista de Sabadell, una de les funcions fonamentals de la Legió Còndor va ser assessorar i participar en la recuperació industrial aeronàutica de tot el material que tenia la SAF 3-16 de les Forces Aèries de la República Española (FARE), un veritable botí de guerra. També van contribuir a mantenir l’operativitat de la base aèria de l’aeròdrom, tant dels avions republicans que hi havia com dels de l'aviació feixista que s’hi van anar establint.
Durant el mes de febrer des d’aquest camp d’aviació, que els mateixos alemanys descriuen que es trobava en pèssimes condicions, hi operava un grup de reconeixement format per quatre avions Dornier Do-17, tres Heinkel He-45 i un Hs-126 (una “superpava”), als quals s’hi va acabar afegint un grup de caces format per vint-i-dos Messerschsmitt Bf-109. Aquesta aviació va castigar durament la retirada de les tropes republicanes que fugien cap al nord de Catalunya, així com també les ciutats de Girona i Figueres. D’aquest moment hi ha constància que un aparell de transport i bombarder ocasional Junkers Ju-52 va patir un accident quan intentava aterrar de nit.
Tot aquest paisatge militar aeronàutic també despertava la curiositat, fins i tot una certa fascinació, de la quitxalla sabadellenca. Així ho constata el testimoni de Rafael Molins Alaix, el qual, amb 10 anys, i acompanyat del seu germà de 7, feien escapades a l’aeròdrom, a veure aquells avions “tan fabulosos”. De tant sovintejades, aquelles visites els van permetre d’establir una certa relació amb un parell de pilots de caça alemanys quan estaven descansant, que els donaven menjar. Els en donaven prou per repartir-ne entre la família i ells, de passada, els feien companyia, els distreien i els queien en gràcia.

Plaques als carrers
L’any 1939 es van posar dos noms a carrers de Sabadell que tenien molt a veure amb el reconeixement a l’ajut que va rebre l’exèrcit franquista per part de l’Alemanya nazi. El primer: el carrer de la Legión Cóndor, al que abans havia estat carrer de Pi i Arsuaga i avui d’Antoni Forrellad (tram de la Gran Via entre els carrers d’Agnès Armengol i Plaça Espanya). Aquesta denominació es va mantenir fins a principis dels anys 1980. El segon: el carrer d’Alemania, abans de Madoz, avui, encara, d’Alemanya.

Avió Junkers Ju-52, del grup K/88 de la Legió Còndor, accidentat prop del camp d’aviació de Sabadell. Febrer de 1939. Foto: Autor desconegut, extreta del llibre de Ries/Ring (1992), p. 215.

El Parque Eventual de Catalunya (1939-1943) concentra tots els efectius aeris a Sabadell

Just acabada la guerra, l’exèrcit franquista va crear a Sabadell el Parque Eventual de Cataluña, dependent de l’Exèrcit de l’Aire, que es va aprofitar de tota la infraestructura preexistent: els hangars del camp d’aviació, els tallers de la fàbrica Baygual i Llonch, etc. D’aquesta manera a Sabadell es va concentrar la recollida de tot el material aeronàutic dispers per Catalunya. El Parc ja estava en ple rendiment a partir de l’abril de 1939 i allí hi van treballar alguns dels testimonis (o dels seus fills) que hem tingut l’ocasió d’entrevistar: Mariano Miguel Batres Rodríguez (calquista i responsable de materials), Joan Borrell i Esteve (rellotger d’ofici, feia d’instrumentista), Francesc Colomina Zaragoza (mecànic ajustador, matricer), Tomàs López Navarro (projectista),...
Mentrestant, sota el comandament del coronel i enginyer aeronàutic Manuel de la Sierra y Bustamante, fins l’any 1943 l’activitat industrial d’aquest Parc va ser molt intensa: es va donar feina a molts sabadellencs –més de 500 operaris–, i es van construir uns 200 avions entre els que havia deixat a mig muntar l’exèrcit republicà i els de nova fabricació. Tots eren avions de caça Polikarpov I-15, els xatos, que van ser rebatejats com a Curtiss i que es van redistribuir per diferents bases aèries de la Península. L’activitat d’aquest parc, finalment dirigit pel comandant Emilio Lecuona García-Puelles, va cessar per qüestions político-militars l’any 1946. D’aquest període es té constància que el dia 14 d’abril del 1941 el jove tinent pilot sabadellenc, José Jesús González Velasco, antic alumne dels Salesians, observador de l’aviació del Reich i provador de la fàbrica de Sabadell, va morir en un accident a la costa del Prat de Llobregat.

Cal no oblidar-ho
La Guerra Civil espanyola va ser un veritable camp de proves per a les aviacions feixistes italianes i alemanyes de cara a la Segona Guerra Mundial: hi van assajar tàctiques de tots tipus, hi van provar un munt dels seus aparells, cada vegada més sofisticats, i van posar en pràctica la més cruel de totes les estratègies militars: els bombardejos sistemàtics contra la població civil a la reraguarda. La Legió Cóndor, sola o acompanyada de l’aviació italiana, va ser la responsable directa d’alguns dels bombardejos més sagnants i cruels: els primers bombardejos sobre Madrid (novembre de 1936), el bombardeig de Gernika (26 d’abril de 1937), els bombardeigs de Barcelona del 29 de maig de 1937 i del març de 1938, i els bombardejos de la ciutat de Granollers entre els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939, ja a les acaballes de la guerra. Aquest cos militar nazi va ser acomiadat d’Espanya a Lleó, el dia 22 de maig de 1939, amb tots els honors i amb la presència del General Franco, en una gran desfilada sota el comandament del darrer cap de l’Estat Major de la Legió, Wolfram Richthofen. Al seu retorn a Alemanya, els seus membres van ser rebuts com a veritables herois.
La documentació de la Legió Còndor i la Luftwaffe va ser destruïda pels nazis poc abans que la ciutat de Berlín, a les acaballes de la Segona Guerra Mundial, fos ocupada per l’exèrcit soviètic. Una pèrdua irreparable per als historiadors.

Vista aèria del camp d’aviació de Sabadell quan formava part del Parque Eventual de Cataluña. S’observa el desplegament dels avions Polikarpov I-15, els xatos republicans, davant dels hangars construïts durant la guerra per la SAF 3-16, al costat de la masia de Can Torres del Pla. Sabadell, 7 de maig de 1940. Foto: Autor desconegut, cedida per Pere Ribalta Puig, procedent de la col·lecció de Felipe Ezquerro Ezquerro (ADAR-Madrid).

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara