Un primer alcalde breu, a Rubí, per poc franquista

El règim va arribar a obrir expedient al batlle Miquel Casanovas, denunciat pels falangistes per haver saludat la "liberación" en català i per haver militat a la CNT

Eduard Puigventós López (text)

Les tropes franquistes van entrar a Rubí el 25 de gener de 1939, amb només alguns intercanvis de trets esporàdics, sense trobar pràcticament resistència a la seva ocupació. El comandant Julián Domingo, de la IV Divisió de Navarra, va ser l’encarregat de prendre possessió de l’Ajuntament, a les quatre de la tarda, tal com va deixar escrit al Llibre de Plens. Va nomenar provisionalment Miquel Casanovas i Arís nou alcalde, un càrrec que ocuparia breument.
Encara que Rubí quedava formalment “liberada de la tirania roja” i passava a formar part de la "España nacionalista", ben aviat, el mateix 1939, les disputes internes entre el sector més tradicional i d’ordre de la vila amb la nova elit falangista van donar lloc a denúncies i cops de força, que van acabar amb la destitució de Casanovas el 1940. El sector més radical de Falange va accedir a l’alcaldia a partir de 1941, en una batalla judicial i política totalment inaudita.
Miquel Casanovas va designar una comissió gestora formada bàsicament per monàrquics salistes (o sigui, els partidaris d’Alfons Sala i Argemí, comte d’Egara, veritable cacic de la comarca des dels anys vint, home clau durant la dictadura de Primo de Rivera), sense incloure-hi elements de la nova fornada falangista forjada durant els tres anys de guerra. Eren personatges que es destacaven per l’ordre, el respecte a la religió, cert proteccionisme econòmic, i un molt lleuger regionalisme, que ja havien regit la vida del poble en èpoques anteriors. Aquesta columna vertebral del nou règim eren també antics dirigents i membres de la Cambra Agrària, l’entitat que durant decennis havia aglutinat el sector benestant i conservador de la societat rubinenca, formada sobretot per comerciants, petits industrials i propietaris agrícoles.

Activitat frenètica del nou alcalde
Casanovas, d’uns 60 anys, regentava un taller de fusteria. Havia estat regidor de dretes entre 1920 i 1931 i havia agafat cert protagonisme a partir de la seva estreta col·laboració amb l’alcalde de la dictadura, Joan Monmany, i , en canvi, es va retreure de la política durant el període de la II República. Exdirigent de la Cambra Agrària, se li va fer l’encàrrec de presidir el primer consistori franquista, amb l’objectiu d’implantar les directrius marcades pel nou règim dictatorial. Les mesures preses els primers dies van ser molt clares: es va decretar el lliurament d’armes en mans de particulars i es van fer els tràmits necessaris per al retorn dels béns i objectes confiscats durant la guerra als seus legítims propietaris. Les setmanes següents, l’activitat del nou Ajuntament va ser frenètica: canvis de noms dels carrers; expropiació de locals d’associacions i grups republicans (del Centre Democràtic Republicà, de la Cooperativa, del cafè Domènech...); depuració de mestres i funcionaris (un 65% dels quals sancionats); informes polítics de centenars de rubinencs; donació de diners per a la reconstrucció de l’església (a qui va ser retornat el paper central i protagonista de la vida rubinenca)... Ben aviat es va aixecar un monument en memòria dels Caídos por Dios y por España, en uns terrenys cedits pel Marquès de Barberà, propietari del Castell, entre d’altres.

Picabaralles amb Falange
El primer cap a Rubí de l’omnipotent Falange va ser Antoni Martí i Rigol, germà d’un dels regidors salistes, amb qui el consistori va mantenir una bona relació. Després, el càrrec el va ostentar Josep Babot i Calvet i, finalment, a partir del 12 d’agost de 1939, va passar a mans de Francesc Puig i Saló. Amb aquest darrer, falangista de darrera hora, van començar les tibantors amb l’alcalde i els regidors pel compliment de les noves lleis i la notorietat de Falange al municipi. Les tensions i picabaralles van anar en augment. Es van enredar fins al punt que el 13 de març de 1940 els falangistes van ocupar l’Ajuntament i van dir a Casanovas que quedava destituït del càrrec per falta de patriotisme i per haver actuat suposadament en contra d’alguns d’ells. La immediata intervenció de la Guàrdia Civil, que va empresonar algun dels violents, va tornar les coses momentàniament a lloc, però Casanovas no es va estar d’adreçar un informe al governador civil on li explicava l’incident.
Tot i la recuperació, a priori, de l’autoritat per part de l’alcalde, la pressió a tots els nivells de la Falange local va acabar tenint èxit: el 2 d’agost de 1940 es va configurar un nou ajuntament, encapçalat per Lluís Armengol i Abelló, amb la presència de força membres del partit. Armengol, provinent del món catòlic, responsable de l'única sucursal bancària a Rubí (del Banc Comercial de Terrassa) no va poder aguantar massa temps la pressió dels membres del Movimiento i al cap de tres mesos va dimitir i fins i tot va haver de marxar de la vila.
De tota manera, no es va formar un nou consistori fins al 20 de març de 1942, quan va prendre possessió del càrrec d’alcalde l’ultra Luis Iglesias, nascut a Salamanca, que va aplicar els principis del nacional catolicismo amb mà de ferro fins el 1949. Es substituïa, doncs, un ajuntament monàrquic i conservador, de personatges vinculats històricament al poble, per un de falangista, de tarannà revengista i radical, que fins va tenir topades amb l’Església i denúncies de sectors conservadors rubinencs.
En aquest context d’enfrontament, es va produir un cas que demostra fins a quin punt estaven enterbolides les relacions entre els dos sectors de la vila que donaven suport al nou règim. Si s'estudia la repressió feta pel franquisme sobre la població rubinenca, es constata amb sorpresa que al Sumari 1569/1939, enviat des del Jutjat de Terrassa al Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona, incoat el 10 de novembre de 1939, al costat de significats noms d'autoritats republicanes hi apareix Miquel Casanovas, qui aleshores estava exercint –i així s’indica al sumari– d’alcalde de Rubí en representació del règim. La resta d'integrants del sumari eren Gervasi Escayol, Antoni Ramoneda, Pere Aguilera, Miquel Segura, i Joan Jansà, que també van ser jutjats en consell de guerra i van ser empresonats (pel fet d’haver exercit com a regidors, alcalde i jutge municipal).

Acusacions per destituir-lo i empresonar-lo
La secció local de Falange va enviar una comunicació al tribunal, en data de 19 d’octubre de 1939, signada per Iglesias com a Delegado de Información e Investigación, on es deia que tots els encausats tenien béns i propietats –i per tant, eren susceptibles de ser expropiats. I a la llista també hi havia l'alcalde Casanovas, acusat d’haver estat vocal i comptable del sindicat de la fusta (CNT), en la seva condició de fuster. A mesura que avançava el procediment, van recaure sobre Casanovas altres acusacions que conformarien delicte segons les noves disposicions legals de la dictadura, i que suposarien la seva destitució –i fins i tot el seu empresonament.
Si bé inicialment es fa constar que havia estat sempre un home de centre, sense vincles amb partits polítics o sindicats (malgrat haver estat regidor regionalista i de la Unión Patriótica), i que només va accedir a formar part de la Col·lectiva o del sindicat de la CNT per obligació, els informes de Falange contradiuen aquesta versió. Segons ells, havia estat sempre un regidor catalanista, no havia volgut sumar-se al Bloc d’Ordre durant el període republicà i, a més, quan va esclatar la guerra (el Glorioso Movimiento Nacional, en la literatura de l’època), va cedir el seu local a la col·lectivització i va adquirir càrrecs dins el Sindicat de la Fusta amb la CNT de manera voluntària. Hi afegeixen que, si bé és cert que havia estat soci de la Cambra Agrària (que es feia constar com un “centro recreativo de derechas”), se’n va donar de baixa quan un germà seu en va ser expulsat. Llavors, segons Falange, hauria mantingut contactes amb elements extremistes que es trobaven al Bar Manolo. No tenint-ne prou, també van intentar desacreditar el seu nomenament com a alcalde, dient que el capità Julián Domingo, aquell que l’havia designat, havia estat primerament de l’Exèrcit Popular de la República i indultat no feia massa temps; no tenia, per tant, una legitimitat a ulls dels falangistes. Finalment, s'hi afegia encara un prova de càrrec més: se l'acusava d'haver fet un discurs en català el dia de la liberación de Madrid i que va dir que calia "cubrir un velo al pasado". La intencionalitat del seu discurs quedava demostrada en el moment de la denúncia perquè, segons Falange, protegia els marxistes que quedaven a Rubí i els estraperlistes, ja que participava ell mateix en el mercat negre.
Casanovas, doncs, no va tenir altra opció que defensar-se. Es va queixar de la "tendenciosa denuncia del Jefe de Falange", tot indicant al jutge, en la seva declaració, que les informacions exposades eren falses, i que tot es devia a la voluntat persecutòria de l’aleshores cap de la Falange local, Francesc Puig, a qui va aprofitar per denunciar com a fals falangista. Va assegurar que Puig anteriorment havia estat republicà independent i lerrouxista, i un destacat perseguidor dels carlins mentre va ser alcalde de Rubí imposat per les autoritats després dels Fets d’Octubre de 1934. També va acusar-lo d’estraperlo i de males arts en la gestió dels menjadors de l’Auxilio Social rubinencs. Es va recolzar en les seves afirmacions en els informes de la Guardia Civil, del capellà, i de l’alcaldia, i en els testimonis de terrassencs il·lustres, que van defensar que era un home d’ordre, monàrquic, i lleial a Alfons Sala: el propi comte d’Egara; l’impressor Salvador Utset; i els prestigiosos advocats Narcís i Lluís Ventalló.
Adjunt al sumari es troba, en català i castellà, el text que Casanovas va llegir el dia de l’entrada dels franquistes a Rubí (no pas del dia de la rendició de Madrid), fet que desmenteix que digués que calia tapar el passat. Amb visques a l’Espanya nacionalista, a Franco, i gratitud per als soldats que els havien alliberat de la “canalla marxista”, demanava col·laborar amb el nou règim, portador de la pau i la justícia a tot l’Estat. Malgrat tot, l’ofensa d’haver llegit aquell text en català també li va passar factura.
Tot i que l’expedient acaba amb un informe del jutge instructor on corrobora la falsedat de la denúncia de Falange i dóna per tant el procés per tancat, el cert és que la pressió exercida per la Falange va acabar obtenint resultats: Casanovas era cessat el dos d’agost de 1940, i els falangistes aconseguien la tan anhelada quota de poder que cercaven. Poc després, es feien amb l’alcaldia de Rubí.
Un primer alcalde breu,  a Rubí, per poc franquista

Credencial de Miquel Casanovas com a alcalde de Rubí. Foto: Arxiu Municipal de Rubí

Document del Tribunal de Responsabilidades Políticas en què s’acusa Casanovas i cinc rubinencs més. Foto: Arxiu Municipal de Rubí

A la imatge, l’acta en què es nomena Miquel Casanovas com a alcalde accidental, el mateix dia 25 de gener de 1939. Foto: Arxiu Municipal de Rubí

Molta gana i dones rapades com a represàlia

Mentrestant, però, la situació de privacions entre la població era realment preocupant. Les penúries ocasionades per la guerra van continuar o fins i tot van empitjorar, de manera que l’Auxilio Social (l’organització falangista encarregada de gestionar la beneficència) tenia el gener de 1940 un total de 1.748 rubinencs inscrits al Plato Único (poder menjar almenys un cop al dia), gairebé un terç de la població. A aquesta situació cal sumar-hi la caiguda de salaris, la manca de proveïments a les fàbriques, els empresonaments de dissidents i enemics polítics, i una falta patent de productes.
Especialment sonades van ser també les represàlies preses per estigmatitzar i humiliar aquelles persones que havien estat compromeses amb la República o el catalanisme, com quan es va rapar al zero dues dones: l’Eulàlia Coll (la Laieta de cal Teies) i la Paula Vila (que ja havia estat depurada com a conserge de l’escorxador municipal), acusades de roges i de parlar malament del nou règim.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara