75 anys del final de la Guerra

El gener de 1939, amb la retirada republicana i l'ocupació franquista, s'acabava una llarga guerra civil de prop de tres anys, que obria pas a una inacabable postguerra i una dictadura feixista de prop de 40 anys. Amb cròniques històriques i testimonis personals, en aquesta edició fem un retrat complet del Vallès de l'esperança desfeta d'ara fa 75 anys

Una esperança desfeta

Una esperança desfeta

Ara fa 75 anys, l'1 d'abril de 1939, s'acabava la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), aquella maleïda guerra que tant ha marcat la nostra història recent i el nostre present.

Dies per no oblidar

Dies per no oblidar

El final de la guerra al Vallès sencer delma encara més una població exhausta pel conflicte. L’inici de la dictadura significa la repressió i persecució a peu de carrer, a cada poble

Any 1939: un nou règim, un nou sistema polític

Any 1939: un nou règim, un nou sistema polític

Granollers exemplifica els eixos del poder de la Dictadura franquista que es van imposar als pobles i ciutats d'arreu del Vallès i del país

El Vallès, front  de la guerra aèria

El Vallès, front de la guerra aèria

Els aeròdroms de Sabadell, Castellar, Montmeló-Montornès, Cardedeu i la Garriga van ser claus per contenir l'avenç de les tropes franquistes, però els bombardejos feixistes del gener de 1939 van fer setanta morts a la comarca

La fi de la guerra,

La fi de la guerra, "com una resurrecció"

Emília Batlles de ca l'Atzet de Bigues, recorda que els seus dos germans van poder tornar del front a casa amb la retirada i que com a catòlics per fi van deixar de sentir-se perseguits

<i>Die Legion Condor  in Sabadell</i>

Die Legion Condor in Sabadell

La força militar de Hitler es va establir durant el febrer de 1939 a la ciutat, que va passar de fabricar avions Xatos per a la República a fer Curtiss per als feixistes: els mateixos avions, però rebatejats

Amb la nena a coll

Amb la nena a coll

Testimoni. Magda Lladó va sortir de Sabadell cap a l'exili a peu i, un cop a la frontera, un tren de refugiats la va deixar a Grenoble, on va començar un periple cap a la Segona Guerra Mundial

Mollet: del primer alcalde franquista a l'execució del batlle republicà Fortuny

Mollet: del primer alcalde franquista a l'execució del batlle republicà Fortuny

L'empresari Simeó Rabasa va ser l'encarregat d'imposar a la vila el nou Règim feixista, mentre que Josep Fortuny va ser el cap de turc de la repressió als republicans

Mort pel designi d'un capellà

Mort pel designi d'un capellà

Testimoni. Pere Fortuny sosté que el seu pare, l'alcalde republicà de Mollet Josep Fortuny, va ser afusellat per ordre del rector, que va fer "la vida impossible" a la seva família

Tres alcaldes republicans  de Parets, afusellats

Tres alcaldes republicans de Parets, afusellats

El Camp de la Bota va ser l'escenari d'execució dels batlles Joan Brunat, Antoni Arimon i Amadeu Pagès i dels regidors Amadeu Ramon i Esteve Seguer

Combats mortals fins al final a Caldes de Montbui

Combats mortals fins al final a Caldes de Montbui

Vint soldats republicans van morir en resistir-se a l'avenç de les tropes franquistes i l'Ajuntament va ser incendiat

Un refugi de solidaritat  a Santa Perpètua de Mogoda

Un refugi de solidaritat a Santa Perpètua de Mogoda

El poble va acollir prop de 500 infants i famílies refugiades al castell i a 114 cases particulars al tram final de la guerra

Un primer alcalde breu,  a Rubí, per poc franquista

Un primer alcalde breu, a Rubí, per poc franquista

El règim va arribar a obrir expedient al batlle Miquel Casanovas, denunciat pels falangistes per haver saludat la "liberación" en català i per haver militat a la CNT

De Pins del Vallès a <i>San</i> Cugat

De Pins del Vallès a San Cugat

Uns 300 militars franquistes es van establir a Sant Cugat del Vallès, al voltant del monestir, els primers mesos després de l'ocupació

Tornen els amos  de les fàbriques

Tornen els amos de les fàbriques

Els empresaris tèxtils de Terrassa, fugits arran dels nombrosos crims soferts durant els primers mesos de la guerra, recuperen les indústries i el poder polític salista

A remolc de l’exèrcit  de la victòria

A remolc de l’exèrcit de la victòria

Els franquistes de primera hora, com els Ventalló i Matalonga de Terrassa, van tornar de San Sebastián amb l'entrada triomfal de les tropes el 26 de gener de 1939

La tragèdia de Llinars

La tragèdia de Llinars

L'explosió al centre del poble d'un camió de l'exèrcit republicà carregat amb trilita va causar 18 morts i 150 ferits, i va destruir tot un barri

Tres dies de bombes a Cardedeu

Tres dies de bombes a Cardedeu

La legió Còndor va bombardejar la vila els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939 i va causar vuit morts

Les Brigades Internacionals es reagrupen a la Garriga

Les Brigades Internacionals es reagrupen a la Garriga

La vila va reunir el 25 de gener de 1939 un total de 806 soldats voluntaris estrangers defensors de la República, en un darrer intent d'organitzar-se per aturar l'avenç franquista

Un cas emblemàtic  de la retirada vallesana

Un cas emblemàtic de la retirada vallesana

La família aragonesa Gracia Bamala, refugiats durant mesos a La Garriga, van marxar per la ruta del Coll d'Ares

La retirada: el gran  èxode d'un poble

La retirada: el gran èxode d'un poble

Milers de vallesans, d'entre uns cent mil catalans, van marxar a l'exili a França, cosa que va suposar una pèrdua demogràfica mai vista

Concentracions falangistes i litúrgia feixista a Granollers

Concentracions falangistes i litúrgia feixista a Granollers

La ciutat va acollir un primer gran acte de masses falangista a Catalunya després de la Guerra, el 7 de maig de 1939

Anys de fam,  por i racionament

Anys de fam, por i racionament

La vida civil i quotidiana als pobles i ciutats del Vallès, com als d'arreu de Catalunya, va passar a estar sotmesa a les directrius de l'Exèrcit, la Falange i l'Església

Tot un univers,  a la Masia Mariona

Tot un univers, a la Masia Mariona

El casal que Rafael Patxot havia destinat al seu retir, a Mosqueroles, cremat i saquejat al final de la guerra, ara mostra tot el seu univers

Vallesans als camps nazis:  el cas de Joaquim Aragonès

Vallesans als camps nazis: el cas de Joaquim Aragonès

Un centenar de republicans del Vallès van acabar vivint l'horror dels camps de concentració, fruit del seu exili a França. Joaquim Aragonès, de Rubí, n’és un

El Vallès i els vallesans  a l’exili de 1939

El Vallès i els vallesans a l’exili de 1939

La colla de Sabadell, Anna Murià, Agustí Bartra, Miquel Joseph, Eugeni Xammar o Ferran Soldevila van ser alguns dels mols escriptors que van abandonar el país

De la renovació pedagògica a l'educació feixista

De la renovació pedagògica a l'educació feixista

Els docents van patir Un veritable procés de depuració i un de cada tres dels que havien treballat a l'escola republicana van ser exclosos de la feina pel nou règim

<i>“Por Dios y por España”</i>

“Por Dios y por España”

75 anys després del final de la guerra, la memòria dels vencedors roman a l’espai públic vallesà més del que podria semblar