La Torre del Telègraf de Montornès del Vallès

Restaurada després de 140 anys d’abandonament, l’estació de telegrafia òptica és la primera de Catalunya que mostra la història d’aquest efímer sistema de comunicació

Nicolau Guanyabens (text) , Servei de premsa. Ajuntament de Montornès (fotografies)

Des de l’abril d’aquest 2013, una torre ben blanca amb forma de cub es divisa des de molts punts de la plana allà on es troben els dos Vallesos. Dalt d’un primer turó de la Serralada Litoral, vora la línia que separa Montornès de Martorelles, destaca entre el verd frondós. Fins fa poc era un monument mig enrunat de pedra marró, poc visible, força desconegut. Quina funció havia tingut? Fins fa pocs anys, el veïnat coneixia la torre com a talegro, que no és altra cosa que una forma col·loquial i particular d’anomenar el Telègraf.
Estem parlant d’una torre de guaita construïda a mitjan segle xix com a equipament militar de telegrafia òptica i que va funcionar solament entre 1848 i 1862, data en què va ser abandonada a causa de l’aparició de la telegrafia elèctrica. Aquest element patrimonial és el testimoni històric d’un esglaó del procés d’avançament i millora de la tecnologia en el món de la comunicació, una resta que ens fa adonar de les limitacions tècniques de l’època i de l’enginy dels nostres avantpassats pel que fa a la transmissió d’informació a distància.

Telegrafia òptica
La utilització de diferents sistemes visuals per comunicar-se és tan antiga com la humanitat mateixa. Els senyals amb les mans, a distàncies curtes, o la utilització del foc o el fum des de llocs elevats per a distàncies més llargues poden ser considerats com els primers sistemes de comunicació òptica. Les cultures egípcia, grega i romana van desenvolupar sistemes complexos en aquest camp.
Però la telegrafia òptica, tal com l’entenem actualment, va començar a finals dels segle xviii, en plena Revolució Francesa, quan Claude Chappé va enginyar un sistema que consistia en una xarxa de torres, a la part superior de les quals un conjunt de pals amb braços articulats podien formar un combinat d’angles que alhora representaven missatges codificats. França va arribar a tenir quasi 5.000 Km de línia telegràfica amb 534 estacions.
El govern espanyol va fer petits intents per instaurar sistemes similars al francès, però no va ser fins l’any 1844 que es va començar a dotar d’una veritable xarxa d’àmbit estatal escollint un sistema senzill i ràpid proposat per José María Mathé, expert en topografia i fortificacions. Les línies civils Madrid-Irun, Madrid-València, Barcelona-La Jonquera i Madrid -Cadis van ser les primeres.

Les línies militars catalanes
A banda de la línia estatal que unia Madrid amb La Jonquera passant per la costa catalana, al Principat es va disposar la instal·lació de diverses línies de caràcter estrictament militar. En plena Guerra dels Matiners (1846-1849), el capità general Manuel Pavía va aprovar el diccionari i l'aparell de senyals, i va escometre el desplegament de cinc grans línies de telegrafia òptica pel territori català, amb l’afegit de ramals secundaris, a fi que l’exèrcit isabelí es pogués comunicar d’una manera ràpida amb les tropes i combatre amb efectivitat les partides carlines.
Les estacions es van instal·lar aprofitant esglésies o restes de castells situats als cims dels turons. Allà on no hi havia cap edificació anterior, s'aixecaven torres de pedra, totes fetes amb un mateix patró de planta quadrada, a excepció de la de Granollers, l’única de Catalunya construïda amb planta rodona.
El mecanisme de senyals constava d’un tronc d’arbre dividit en sis franges iguals, amb una verga amb dos cercles als extrems que podia voltar 360 graus. També hi havia, en un lateral, una bola que es desplaçava verticalment i que podia adoptar sis posicions. En total es va desplegar una xarxa d’uns 800 Km, amb més de 80 estacions, a uns 9 Km de distància de mitjana entre elles. La superposició de la línia civil espanyola amb les militars catalanes va provocar la curiositat que en alguns indrets hi hagués dues torres de costat, cadascuna amb el seu mecanisme diferenciat. És el cas de les dues torres de Calella a la comarca del Maresme.

Una torre de nova planta a la línia Barcelona-Vic
La torre del Telègraf de Montornès del Vallès es troba a 222 metres d’alçada, en una posició des de la qual es domina gran part del Vallès. Com a estació de guaita pertanyent a la línia militar que unia Barcelona amb Vic és precisament una de les poques que es van construir de nova fàbrica. La torre estava al punt geogràfic que unia visualment la torre del castell de Montcada, al sud, amb la torre de can Casaca de Granollers, al nord. En aquesta direcció continuava amb torres a Puiggraciós, Tagamanent, Centelles, Tona i Vic. De base quadrada, de 5,5 m de costat, feia més 6 m d’alçada, tenia vuit espitlleres per banda i estava envoltada per un fossat circular i un mur perimetral. Era una fortalesa de dues plantes i terrat, amb la porta d’entrada al segon pis, accessible a través d’una escala de gat externa. Se sap que les obres de construcció i manteniment de les torres s’encarregaven a personal civil de les poblacions properes.

La vida a la torre
La torre, anomenada també de Bosquerons, es va construir amb els pressupostos de l’Estat, edificació i aparells telegràfics inclosos. Amb tot, els ajuntaments dels pobles de les rodalies van haver de pagar les obres de reparació que sovint s’hi feien, i estaven obligats a proporcionar material divers, queviures, palla per les màrfegues i mantes als soldats que s’hi estaven.
Existeixen documents que mostren com els consistoris sovint es queixaven i demanaven que el govern els pagués les despeses d’aquests serveis sobrevinguts. I a l’inrevés, trobem cartes en què la petita guarnició de quatre torrers del cos de telègrafs militars mostra el seu descontentament amb els mediocres serveis que rebien dels pobles que tenien assignats.
A la torre hi vivia una petita guarnició fixa, normalment dos caporals i dos soldats, als quals se’ls coneixia com a torrers. Es dividien la feina de vigilància en sis guàrdies de quatre hores cadascuna. Sempre amb una ullera de llarga vista o binocle, observant la possible arribada de missatges. A la part del terrat, aquest destacament accionava les diferents posicions del mecanisme de braços, boles i politges que formaven els signes codificats que es transmetien.
Per la complexitat de les operacions, el risc d’error era alt. A més, els dies de mal temps, i especialment els dies de boira, el sistema es mostrava del tot ineficaç perquè era impossible divisar amb nitidesa les altres estacions telegràfiques. La debilitat d’aquesta tecnologia, el gran cost econòmic que suposava i la irrupció de la telegrafia elèctrica van ser les causes de la seva ràpida desaparició.

Intervenir per recuperar
Amb l’abandonament de la construcció l’any 1862, el pas de quasi un segle i mig va malmetre la torre de manera que l’edifici en ple segle XXI es trobava en runes. L’any 2007, l’Ajuntament de Montornès va emprendre un seguit d’actuacions per recuperar la torre i transformar-la en un nou espai públic que ajudés a comprendre què va representar la telegrafia òptica al Vallès. Per dur a terme aquesta comesa es va realitzar un projecte integral basat en la realització de campanyes d’excavació arqueològiques i línies d’actuació per a la restauració i la museïtzació, redactat per l’empresa Estrats GPC SL.
Les intervencions arqueològiques (2007-2008), a banda de descartar que la torre s’hagués construït sobre d’una hipotètica fortificació medieval, van donar molta informació sobre el sistema constructiu del monument. En base al projecte museístic i les recomanacions per a una restauració amb criteris històrics, l’equip tècnic de l’Ajuntament de Montornès va redactar el projecte executiu i va assumir la direcció de les obres, uns treballs que es van dur a terme l’any 2012 finançats per la Diputació de Barcelona.

La reconstrucció
L’objectiu principal de l’obra ha estat fer el monument visitable, atenent al màxim els criteris de retorn a l’original. Com a directriu general de la intervenció, tant en el disseny com en l’elecció dels materials, s’ha buscat intencionadament un estil molt senzill, net i franc, per permetre una visualització clara del reduït espai i per donar una idea del tipus de construcció, en sintonia amb l’ús militar, per tant d’un estil més aviat pragmàtic, i d’aspecte racional i auster.
El projecte aposta per mantenir l’accés a la mateixa cota, i adaptar l’escala amb un sistema d’esglaonat metàl·lic, amb un tipus de materials actuals i que fan possible un accés còmode i segur. L’accessibilitat és sobretot l’aspecte que més elements forans ha introduït a l’interior de la torre ja que per comunicar les dues plantes interiors i sortir a la coberta s’ha hagut de comptar amb una escala interior i una trapa que no existien en el monument original.
A la planta baixa, on hi figura una simulació de l’estança dels torrers, l’element forà és una plataforma de visita situada a un metre del terra que permet veure els elements amb major contingut arqueològic com són les peces del paviment ceràmic, els vestigis d’un possible magatzem soterrat i una llar de foc.
En aquest sentit, l’elecció dels materials ha estat el més fidel possible a la tipologia original: bigues de fusta, llates i toves ceràmiques. Els revestiments s’han restituït amb morter de calç, preservant-ne el seu color blanc originari, sense pigmentar. Val la pena destacar la conservació d’una part del revestiment interior original, en la qual hi ha intervingut un equip especialista en restauració (CRAT SCP). La conservació d’aquest fragment de parament s’ha plantejat a mode de “finestra al passat” fent el gest d’emmarcar-lo en un requadre retallat en el nou arrebossat.
La Torre del Telègraf de Montornès del Vallès

Una imatge del dia de la inauguració de la torre restaurada.

Un nou equipament, visitable a hores concertades

El dia 21 d’abril de 2013 es va inaugurar la torre renovada del Telègraf de Montornès. L’entrada a l’edificació està ubicada en el segon pis on s’ha situat un telescopi que permet comprovar com albiraven els torrers les antigues torres veïnes de Montcada i Granollers, i a les parets una exposició mostra l’evolució de la telegrafia òptica i el paper que hi jugà la torre de Bosquerons. A la planta baixa, hi ha recreada l’estança del destacament militar. Al terrat, es pot veure el masteler de senyals que simula l’antic mecanisme.
La torre del Telègraf, un cop restaurada i museïtzada, s’obre puntualment, coincidint amb dates assenyalades o per raó d’activitats singulars. Ofereix possibilitats en el camp de la història, la geologia, la geografia, la fotografia, l’astronomia, etc. Paral·lelament s’organitzen visites guiades programades a petició de les escoles, instituts, entitats o persones que així ho sol·licitin. Per visitar-la cal concertar dia i hora trucant al telèfon 93 5721170 de l’Ajuntament de Montornès o bé escriure al contactar a www.montornes.cat.
Montornès ha recuperat un bé patrimonial, la torre del Telègraf, que pot esdevenir un dels símbols més emblemàtics del passat de la població. El Vallès ha iniciat la recuperació d’un important referent cultural relacionat amb el món de la comunicació: una línia de torres i estacions que travessava el paisatge comarcal de sud a nord.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara