La Fira Modernista de Terrassa: un viatge de 100 anys a la ciutat industrial

El 2014 s’arriba ja a la dotzena edició d’una convocatòria que transforma durant tot un cap de setmana de maig la capital vallesana en una ciutat del 1900

Jordi Garreta i Clusella (text) , Ajuntament de Terrassa (fotografies)

A principis del segle xx Terrassa ja era una important ciutat industrial que es trobava en plena expansió econòmica i social. El desenvolupament de la indústria tèxtil l’havia convertit en una de les capitals catalanes del sector, i les famílies burgeses que creaven les noves fàbriques i presidien les institucions de la ciutat es deixaven seduir pels nous corrents artístics i estètics, el que avui coneixem com a Modernisme. En aquella ciutat no gaire gran, de poc més de 20.000 habitants, i totalment abocada a la producció tèxtil, anomenada sovint com “la ciutat del fum” o “la ciutat de les xemeneies”, els exemples d’arquitectura modernista es van estendre a una tipologia molt variada d’edificis, que representaven pràcticament totes les etapes del procés industrial. Així, a més de les mansions burgeses que es construïen o es reformaven per mostrar la posició i el bon gust dels seus propietaris, també les fàbriques, els magatzems, les escoles, els casinos i els edificis públics o de serveis, s’adaptaven a les tendències artístiques modernes i anaven transformant i singularitzant el paisatge urbà.
La ciutat vallesana ha tingut la sort, o l’encert, de conservar fins avui gran part d’aquest patrimoni arquitectònic, malgrat algunes notables pèrdues com el Dispensari Mèdic o el Grup Escolar Torrella, un edifici enderrocat als anys seixanta que avui seria també una icona ciutadana. A més del seu indiscutible valor artístic, la característica més destacada d’aquest patrimoni modernista és que es troba força concentrat en un reduït espai del centre històric, i que constitueix una mostra completa dels diferents elements de la ciutat industrial. Un recorregut per l’actual paisatge del centre urbà, amb el seu entramat d’antics carrers i edificis emblemàtics, permet al visitant acostar-se al batec diari d’aquella comunitat dedicada a la producció tèxtil, on també hi tenien cabuda la cultura, l’art, les modes i els entreteniments propis de l’època.

Ambient de ciutat modernista
Precisament la Fira Modernista pretén recrear aquest ambient de la ciutat industrial, incorporant a aquest inigualable entorn format per l’arquitectura de l’època els personatges i les situacions quotidianes que es vivien cent anys enrere. S’organitzen un munt d’activitats de tipologia molt diversa amb voluntat d’abastar tots els gustos, edats i preferències, i amb el comú denominador de la referència a l’estètica modernista, o l’època en què estava vigent (finals del segle xix i primer quart del xx). Un extens mercat amb parades d’època, demostracions d’oficis, aliments artesans, exposicions, jornades de portes obertes als museus, visites guiades als principals edificis, conferències, espectacles de carrer i als teatres, tallers infantils i per a adults, cercaviles i exhibicions de cultura popular, projeccions de cinema, concerts, balls amb música de l’època, cantades de caramelles i actuacions de corals, concentracions i desfilades de cotxes i motos antics, bandes musicals, tómboles, actuacions de circ, recreacions històriques amb esdeveniments o personatges de la Terrassa del 1900, engalanament dels carrers i dels edificis emblemàtics... Tot això, i encara moltes més activitats, formen part del programa de cada nova edició de la Fira, de manera que el visitant pot tenir realment la sensació d’endinsar-se en una època de ressonàncies brillants i no tan llunyana: el temps dels nostres besavis o rebesavis.

La vivència al carrer
Però possiblement el principal atractiu de la Fira és com viu l’esdeveniment la pròpia ciutadania de Terrassa. Moltes persones decideixen sortir al carrer completament vestits d’època. En alguns casos, autèntiques obres d’art de la indumentària que recreen fins a l’últim detall amb els millors teixits, sense oblidar els complements ni els fantasiosos pentinats. En d’altres, peces de roba més modestes elaborades manualment en algun dels tallers que se celebren a la ciutat durant les setmanes anteriors a l’esdeveniment. Senyors i dames de la burgesia, mestres i alumnes, minyones, capellans i escolanets, militars, obrers i obreres, joves de passeig, cambrers o dependents són alguns dels personatges que es troben pels carrers i als racons més insospitats de la ciutat, en situació d’aparent normalitat. Es fa difícil saber fins a quin punt aquests ciutadans “modernistes” són participants o protagonistes de la Fira, amb naturalitat van passant d’un paper a l’altre.
També els comerços transformen durant 48 hores els seus aparadors i els espais d’atenció, decorant-los amb aparells o equipament d’època, i traient del bagul articles que feia dècades que no vèiem. Bars i restaurants atenen una clientela nombrosa amb ofertes i menús preparats expressament per a l’ocasió, que no obliden productes o receptes que eren ben habituals als salons de principis del segle xx. L’ambientació dels establiments i el vestuari donen un toc inconfusible a una oferta d’oci i restauració que surt dels locals i s’escampa també per terrasses, carpes artesanes i parades d’entitats.
Aquesta extraordinària ambientació, no només del espais i edificis, sinó també dels propis ciutadans, no seria possible sense la participació entusiasta i veritablement espontània de la ciutadania. Els terrassencs s’han fet seva la festa, i és motiu d’orgull, i de comentari entre veïns i amics, participar-hi d’una manera més o menys activa per atreure l’interès dels nombrosos visitants de fora de la ciutat. Nombroses entitats culturals i esportives, grups de cultura popular, empreses de serveis o senzillament col·lectius i grups d’amics, aprofiten la Fira per actuar dins del programa d’actes, o senzillament adaptar alguna de les seves activitats habituals a l’esperit de l’època modernista.
Òbviament, les rutes guiades i les visites als edificis construïts pels principals arquitectes del modernisme terrassenc (Lluís Muncunill i Josep M. Coll i Bacardí en són els exemples més destacats) són un altre dels al·licients per a locals i forasters. Els motius florals o relacionats amb la natura, les formes arrodonides, els delicats treballs de la fusteria o el ferro, els vitralls ben colorits, les façanes voluptuoses i plenes de fantasia, tots aquests signes identificatius del llenguatge arquitectònic modernista es troben ben presents en una espectacular mansió burgesa com la Casa Alegre de Sagrera, el Teatre Principal o el Gran Casino. Encara més impactant resulta la visita al que és un dels exemples de fàbrica construïda segons l’estètica modernista més bells i ben conservats del continent: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, avui seu d’un Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica que mostra de manera magistral les dependències i el funcionament d’un centre de producció tèxtil. Altres naus, magatzems i establiments coneguts amb el nom dels seus primers propietaris obren les seves portes, en alguns casos per única vegada a l’any, per donar a conèixer aquest patrimoni únic. Els museus de la ciutat i algunes exposicions temàtiques complementen tota aquesta oferta, així com una fira de les principals ciutats modernistes de Catalunya que se situa al davant de l’Ajuntament, un edifici per cert també modernista.
Cada any, el segon cap de setmana de maig, Terrassa fa un autèntic salt en el temps cap a una època que va deixar una empremta inesborrable en la ciutat, i sens dubte en el conjunt del país. Una època que va estar marcada no només per la difusió d’aquest imaginatiu estil artístic que es va anomenar, de forma una mica despectiva, “modernisme”, sinó també pel desenvolupament econòmic i les profundes transformacions socials. Si gireu el cap i veieu arribar una parella de nuvis amb el seu carruatge seguida per la comitiva de convidats amb impecables vestits noucentistes, mentre per un altre carrer desfila una manifestació d’obrers reclamant millores a les dures condicions de treball de la fàbrica tèxtil, no ho dubteu, heu arribat a la Fira Modernista de Terrassa.
La Fira Modernista de  Terrassa: un viatge de 100 anys a la ciutat industrial

A la imatge, tota una colla de persones vestides com si fossin en plena època modernista, davant de l’emblemàtica masia Freixa de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.

Imatge de les teatralitzacions que es fan durant la Fira Modernista de Terrassa a la casa Alegre.

Una visita a l’interior del Museu de la Ciència i la Tècnica situat a l’edifici del Vapor Aymerich, Amat i Jover, la millor obra arquitectònica industrial modernista del país.

Imatge de les teatralitzacions que es fan durant la Fira Modernista de Terrassa a la casa Alegre, un model d’habitatge de la burgesia industrial terrassenca.

Ambient al Raval durant la cercavila de la Fira Modernista.

Com va néixer la Fira: del somni a la realitat

La idea de fer una fira a Terrassa, va sorgir en veure que a moltes ciutats i pobles de Catalunya hi ha un dia assenyalat que és fira, en aquest cas a Terrassa hi havia la de primavera i la de tardor o la d’estiu i hivern, però amb el pas dels anys s’havien anat perdent, fins al punt que ja no en quedava res. Des de la Regidoria de Comerç, Consum i Turisme, l’any 2002 vàrem començar a pensar com recuperar una de les fires, la de la Santa Creu o primer de maig, amb dues finalitats: com a oportunitat de negoci per la ciutat, i com a oferta turística per atreure visitants.
En primer lloc es va començar a treballar en un projecte en què el fil conductor seria el modernisme, pel gran patrimoni que tenim a la ciutat, sobretot pel que fa a les fàbriques i vapors, i pel motor econòmic i cultural que havia estat el moviment de l’època. A banda que enlloc hi havia cap fira modernista i la de Terrassa podria ser la primera. Un cop es va anar perfilant com hauria de ser la fira i els espais que ocuparia, es va anar a plantejar la idea a l’alcalde i l’equip de govern, que ho van trobar encertat, i a partir d’aquest moment es van crear uns equips de treball i es va iniciar un procés de reunions amb entitats ciutadanes, ja que el que es pretenia era organitzar en primer lloc una fira per la ciutat i pels seus ciutadans, amb un plantejament totalment participatiu. El pressupost que es va adjudicar per l’organització de la fira era modest, però per contra tothom hi va posar molta il·lusió i ganes de treballar, tant el propi personal de l’Ajuntament com els grups de cultura popular, gremis, associacions i les empreses que van esponsoritzar part de la fira. El maig del 2003 es va celebrar la primera edició de la Fira Modernista, i l’èxit que va obtenir fou tan espectacular que va sorprendre la pròpia organització. Els dos dies de fira van transcórrer amb un ambient festiu, agradable, tranquil, sense cap desordre, amb la ciutat gaudint de l’ambient al carrer. Com a anècdota, la gent pel carrer et deia “quina bona idea que heu tingut, hem sortit de casa al matí tota la família, són les nou del vespre i encara estem voltant, ens ho hem passat molt bé, hem fet i vist moltes coses i ens en queden per fer, demà tornarem a sortir i l’any que ve ens vestirem de l’època”.
Això és, doncs, el que es pretenia: una fira on la societat civil fos el principal protagonista, una fira de la ciutat, i que seduís a gent de fora a venir a Terrassa per conèixer-la, visitar-la, descobrir-la i que els fes venir ganes de tornar-hi. La fira és possible gràcies als ciutadans de Terrassa i de totes les seves institucions.
La meva anècdota particular va ser el dissabte al matí en sortir de casa i veure que els carrers es despertaven com ara fa cent anys, la gent anava vestida de treballador o de senyor, els venedors muntaven les parades, els espectacles s’instal·laven, els menestrals ensenyaven vells oficis i la gent es veia feliç, era un dia de festa. Vaig pensar: la idea s’ha fet realitat, la Fira ha començat, i em vaig emocionar...

Maria Costa regidora de Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Terrassa entre 1999 i 2007

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara