Descobrir la Serra de Collcardús

Situada al nord-oest de Viladecavalls, la carena ofereix un valuós patrimoni natural, geològic i humà, tot i la seva humil alçada i extensió. El trajecte discorre per una propietat particular i, per tant, els visitants han de ser ser especialment curosos

Òscar Masó Garcia , Albert Masó Garcia (text i fotografies)

Comencem l’excursió des de l’aparcament de la Pedra Degollada, de tres places. S’hi accedeix des de l’autopista C16 tot prenent la sortida 26 de Viladecavalls. Cal travessar la urbanització de can Corbera seguint els cartells indicadors del restaurant Sant Lluís o can Buxeres. Finida la urbanització, una carretera s’endinsa al bosc i ens mena a l’aparcament.
Des de l’aparcament, avançant uns 50 metres carretera amunt, arribem al mirador de la Pedra Degollada, la qual podem veure a un nivell inferior vers l’oest. Un cop contemplada aquesta curiositat geològica, retornem a l’aparcament i iniciem l’excursió seguint la carretera vers el sud, amb suau baixada. Al cap de poca estona (2 min.), prenem una pista a mà esquerra per dirigir-nos al turó de la Burrumina. L’ajuntament de Viladecavalls va instal·lar uns indicadors que ens acompanyaran en tota l’excursió i que formen part d’una xarxa de camins de l’anomenat “bosc senderista de Collcardús”. Pugem vers el nord-oest i al cap d’un minut escàs seguim un corriol que s’enfila cap a l’esquerra (marques vermelles i negres), per un bosc net d’alzines i pi blanc que amb gran intel·ligència mena a l’extrem est de la carena cimera del turó de la Burrumina, i d’allà vers l’oest fins a un dels seus punts culminants, on hi ha un cartell indicador amb el nom erroni de “turó de la Barrumbina” (10 min.). En aquest indret s’alça la roca de la Burrumina, composta de pedra conglomerada. Gaudim de bones vistes de la plana vallesana, el Montseny, el Puig de la Creu, Sant Llorenç del Munt i els turons de la serra de Collcardús.
Carenegem cap a ponent i aviat el corriol davalla sobtadament vers el nord entre brucs i terra argilosa, fins que planeja i ens du a prop de la carretera de Sant Lluís (18 min.). En una esplanada ampla, prenem la pista que en direcció nord-est du als turons de les Guixeres i de les Bassotes (cartell indicador). Al cap de poca estona, a mà esquerra hi ha un curiós forn de calç amb un pi al seu bell mig; a l’igual que els forns Riscal, situats a un nivell inferior (atenció amb el desnivell existent!), era alimentat amb pedra calcària per produir calç viva. Aquests rocs eren probablement extrets de la pedrera de Joan Purull, situada més amunt i senyalitzada amb un indicador (21 min.). El camí va pujant progressivament entre pins blancs i al cap de 32 minuts arribem a una cruïlla ben senyalitzada. El corriol de la dreta ens du amb 2 minuts al turó de les Bassotes, bonic mirador curull de roques calcàries. Des d’aquí gaudim de vistes aèries del turó de la Burrumina i del fantasiós edifici de can Buxeres. També treu el cap un retall de Montserrat. Situats de nou a la cruïlla anterior, carenegem suaument vers l’oest, en direcció al turó de les Guixeres.

Des de la roca de la Burrumina gaudim de bones vistes de la plana vallesana, el Montseny, el Puig de la Creu, Sant Llorenç del Munt i els turons de la serra de Collcardús


Una Moreneta
En una clariana situada a mà esquerra, trobem una Moreneta en una capelleta en molt mal estat. Continuem carenejant amb pujades i baixades i envoltats de boixos i un ambient més ombrívol fins arribar al turó de les Guixeres (cartell indicador, 43 min.), on l’espès bosc que ens envolta ens priva de bones vistes. Continuem carenejant vers ponent i al cap d’un minut coronem un altre turonet anomenat la Miranda (sense cartell indicador), des d’on podem veure el lamentable abocador de Collcardús i la Planta de Tractament de Residus. Més endavant, en plena carena, la vista s’eixampla amb la bonica visió de Sant Llorenç del Munt, l’Obac, els cingles de Vacarisses, Montserrat i el turó dels Quatre Termes, proper objectiu.
El camí fa una forta baixada que mena a l’ampli coll de can Margarit (50 min.). Ignorem les pistes que surten a dreta i esquerra i seguim el corriolet que surt cap a l’oest. Aviat es bifurca en dos, havent de seguir el de mà esquerra (marques vermelles i negres). El corriol puja fort i sense descans fins l’esquenall cimal del turó dels Quatre Termes, coronat per un indicador i escasses vistes (1 hora). Seguim carenejant en to descendent fins abastar el collet del Ros, on hi ha una bassa de senglars i cartells indicadors ( 1h. 4 min.). Seguim el corriol que puja vers l’oest en direcció al Cap del Ros, amb algun tram rocós i a voltes embrossat. Després d’uns minuts, arribem al costat de l’antena que corona el turó. A mà esquerra surt un traç que porta al vèrtex geodèsic del turó del Ros (1h. 10 min.). Gaudim d’extenses i aèries vistes de Montserrat, part del massís de Sant Salvador de les Espases, la flassada de bosc de la serra de Collcardús, Viladecavalls, la plana del Vallès, Collserola, el mar Mediterrani, el Montseny, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el Pirineu, etcètera. En resum, paisatges magnífics des d’una perspectiva inèdita per a molts excursionistes. Els aventurers podeu visitar l’avenc o forat del Vent, situat al vessant sud-oest del turó i a uns 3 minuts del cim, tot seguint un corriolet amb marques vermelles que s’obre pas entre garrics.

En resum, paisatges magnífics des d’una perspectiva inèdita per a molts excursionistes


Des del cim tornem al collet del Ros i davallem per una pista vers el sud, relliscosa i en molt mal estat, on cal prendre precaucions per tal de no patinar. Després de la forta baixada arribem a una cruïlla amb indicadors (1h. 22 min.). Prenem la pista que surt a mà esquerra vers l’est i que davalla decididament entremig d’un esponerós bosc de pins blancs, entre els quals anem veient la figura enigmàtica de l’edifici de can Buxeres. Quan la pista planeja ens trobem amb una altra pista a mà dreta (1h. 32min.). Continuem avançant en direcció est amb lleugera pujada i passem pel costat d’una bassa contra-incendis (a mà dreta) i de l’entrada de les ruïnes de can Margarit (a mà esquerra).
Després d’una lleu pujada passem pel costat de l’entrada de can Buxeres (1h. 37 min.) i continuem baixant per la carretera, envoltats de xiprers senyorívols. Amb lleu baixada arribem plàcidament a l’aparcament de la Pedra Degollada, donant per acabada aquesta excursió sorprenent (1h. 45 min.)
Descobrir la Serra de Collcardús

De pujada al turó dels Quatre Termes podem contemplar, de dreta a esquerra, can Buxeres, el turó de la Burrumina, la plana vallesana i el mar Mediterrani. Foto: Òscar Masó Garcia.

Des del cim del Cap del Ros gaudim d’unes vistes impressionants vers els quatre punts cardinals. Foto: Albert Masó Garcia.

La pedra degollada: una singularitat geològica amb història

La Pedra Degollada és una gran llosa plana posada en equilibri al capdamunt d’un pedestal rocós. Està composta d’una roca conglomerada que data del triàsic. De fet, és un dels múltiples afloraments d’una veta d’aquest tipus de conglomerat que s’origina al massís de Sant Salvador de les Espases i que desapareix al turó de la Burrumina. Té molta personalitat i sembla mentida que la gran “planxa” rocosa pugui conservar la seva inversemblant posició. A més a més, però, és una roca amb història. De fet, apareix anomenada en documents dels segles XIV i XV i en les fitxes de monòlits del Centre Excursionista de Terrassa. Per acabar de donar-li un to més èpic, el llibre Pàgines Vacarissanes ens parla d’una llegenda de Viladecavalls que conta que les tropes napoleòniques van voler-la destruir mitjançant explosius, però no ho aconseguiren gràcies a la resistència del seu rocam.

Can Buxeres: un edifici singular que forma part del paisatge

Situat dalt d’un turó petit però aïllat, l’edifici de línies modernistes de can Buxeres destaca entre els pins blancs que poblen la muntanya per l’esveltesa de la seva torre, les teules de colors i el toc senyorial que donen els xiprers de la carretera que hi du. Tot plegat ens fan pensar en temps passats. Potser fins i tot anteriors a quan va ser edificat, ja que data de principis del segle XX. L’artífex de la seva construcció i primer propietari va ser Francisco de Asís Buxeres Bultó (que la va concebre com a casa d’estiueig) i oncle-avi de l’actual propietari. Els Buxeres havien arribat a terres catalanes provinents de Buxières, una població de la regió de l’Auvergne francesa. L’edifici de can Buxeres està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local.

Serra de Collcardús

Durada: 1 hora i 45 minuts
Desnivell de pujada: 320 metres
Distància: 7 Km
Dificultat: baixa, excepte la pista de baixada del collet del Ros, que està en molt mal estat
Bibliografia: Pàgines Vacarissanes. Àngel Manuel Hernández i Cardona. Edició de l’autor. Any 2009

Ajuntament de Viladecavalls
937 34 17 45
www.viladecavalls.cat/cat/htm/rutes.php

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara