Passaràn vostres penes com un núvol
Y aprés vos somriurà amorós y tendre lo Cel
J. Verdaguer, Al cel

Cultura i natura a l’era digital

Amb els peus al Vallès, tots dos miren el cel, però l’impacte de la seva mirada és ben diferent del cop d’ull que fem tots de bon matí per si cal agafar el paraigua o la bufanda. La difusió de les seves observacions arriba a milers d’usuaris generant debats i multiplicant opinions.
De la mateixa manera que la fascinació pels núvols va conduir a J.W. Goethe (Frankfurt, 1749 – Weimar,1832) a l’escriptura, el dibuix i a l’estudi científic de la metereologia, es diria que Bernat Puigtobella i Jordi Rodoreda sumats, són una versió actualitzada del poeta de Weimar. Per al polifacètic escriptor, l’observació dels fenòmens atmosfèrics sempre té un vessant empíric i un altre de simbòlic. Així ho evidencien els seus estudis científics i els seus textos literaris. Al mateix temps, Goethe recomana situar en algun lloc un punt central d’observació, si el que es vol és una aproximació seriosa a un o altre fenomen.

Jordi Rodoreda: “Sento predilecció pels núvols de tempesta”

Sant Pere de Vilamajor i rodalies és des d’on Jordi Rodoreda, molt d’hora, abans d’anar a treballar, captura les imatges que vistes a la televisió o a les xarxes, poden fer pensar en catàlegs de viatges espectaculars a les antípodes.

Es diria que a la manera dels místics o els pagesos, Jordi Rodoreda mira el cel “... com una obsessió diària”. Les seves imatges testimonien que és matiner espectador, d’una mena de festival metereològic que cada dia canvia.
Explica que el relleu i el microclima del Vallès ofereixen unes condicions òptimes i que com a molt lluny es desplaça fins al turó de Sant Elies, des d’on –tal i com hem sentit explicar- confirma que efectivament es pot veure Mallorca en dies nets.
Va ser a partir del fòrum “El temps del Picó” que va començar a explorar l’interès informatiu, les dades que podien derivar-se de les seves observacions, de les seves fotografies. El seu esguard contemplatiu ara és inseparable de l’interès informatiu, la constància dels seus documents visuals permet fonamentar prediccions com també documentar les conseqüències de certs estirabots climàtics.
Treballa en un negoci familiar d’alimentació però des de fa tres anys viu una mica atrapat per la urgència de fer arribar a temps les imatges per a la redacció dels serveis informatius. Probablement Jordi Rodoreda és d’un dels espectadors-informadors que han marcat tendència en un espai popularíssim i de màxima audiència com és “El temps”.
El resultat d’aquesta atenció continuada és un arxiu de milers d’ imatges amb força seguidors a Facebook. Confessa que ara mira l’estat del cel amb uns altres ulls. No ha oblidat, però, que també cal mirar a terra, perquè de vegades el comportament de les formigues també pot anunciar canvi de temps, fred o cels serens.

Bernat Puigtobella: “Busquem el que és únic entre el que ens és comú”

NÚVOL. El digital de cultura és una mena de talaia des d’on Bernat Puigtobella organitza l’actualitat i la reflexió cultural que genera un “equip” de nou-cents col.laboradors d’arreu dels Països Catalans.

Fa quinze mesos que NÚVOL.com, el germà petit de les publicacions culturals en català en format digital i amb capçalera de Junceda, “vol portar al món digital tota aquella cultura impresa que ens ha precedit. No som uns modernillos que fem cau i net sinó que volem traslladar el bagatge a la xarxa.” Proper a d’altres publicacions especialitzades (ADesk, Sonograma magazine o Nativa) NÚVOL és un diari generalista gestat des d’una matriu cultural i d’acord amb un model participatiu. Dues persones a la redacció, prop de nou-cents col.laboradors “que tenen NÚVOL al cap i van proposant-nos temes” i cinquanta-mil lectors (dades Fundacc i OJD) han fet de NÚVOL un dels fenòmens d’informació i debat culturals més actius del moment. Bernat Puigtobella (editor de professió) administra, ordena i “edita” aquest allau d’informacions que provenen d’autors novells, desconeguts o consagrats. És ràpid, atent amb tothom i bon mantenidor de debats. NÚVOL ha convocat dues edicions d’un concurs de contes, ha atorgat un premi de traducció i editat e-books incorporant sempre la participació dels lectors en el procés.
Ser del Vallès diu que li procura “l’instint descentralitzador”; li agraden la diversitat, la incògnita de saber què publicarà demà i també l’agilitat tecnològica que permet publicar un article en qualsevol lloc. Acostumar-se a una alerta permanent és la clau de l’èxit que ha fet de NÚVOL una publicació de referència i, tal vegada a hores d’ara, un dels millors observatoris de la realitat cultural catalana.