Els carrers com a llenços d’art

L’art urbà ha deixat de ser un conjunt de lletres pintades, una signatura individual, i ha evolucionat i s’ha diversificat amb els anys

Eva Jove Casabella (text i fotografies)

El que abans era considerat un acte de vandalisme irrespectuós, fa uns quants anys que és considerat una forma d’expressió artística, tenint cabuda, fins i tot, en fires, galeries d’art, revistes especialitzades, sèries documentals de televisió i fent que als artistes se’ls reconegui pel seu nom, deixant de ser clandestins i artistes nocturns.
El grafit (de l'it. graffito) ja forma part de la nostra vida urbana quotidiana i ja no és veu com un atac al seu suport sinó com un art que aprofita elements del carrer per realitzar-hi accions al damunt. Així, parets, voreres, rajoles, fanals, reixes, vores de riu, papereres són mobiliari urbà susceptible de ser suport per l’art del carrer. Podríem dir que la versió rural del grafit urbà es correspondria amb el Land Art.
Nascut a principis dels anys setanta als Estats Units, aquí en vàrem començar a veure de manera més generalitzada (no considerada com a “pintada”, si tampoc prenem en consideració les pintures rupestres ni les pintades de noms de soldats i militars en diversos espais, en diferents èpoques bèl·liques), als anys vuitanta.
Tot i que és un art de naturalesa efímera, que té com a característica la seva ràpida degradació, deteriorament, desaparició i alteracions diverses, no l’hem de confondre amb obres o estructures efímeres instal·lades al carrer de manera pactada i oficial. Fins i tot, un sol grafit, pateix modificacions, de diferents mans, amb accions posteriors. El grafit sol ser sempre una acció anònima, realitzada en espais ja abandonats o sobre un llenç al carrer (que ha estat col·locat amb una finalitat urbana i amb un ús pràctic públic), sense el vistiplau previ de la institució que ha col·locat aquell element urbà.

Sortida als circuits convencionals
La professora Blanca Fernández defensa en la seva tesi que les intervencions artístiques en l’espai urbà neixen com a sortida als circuits convencionals de l’art. Potser el més apropiat seria dir que és una forma més, una opció alternativa, realitzada, com dèiem, sobre un espai o element públic. Si admetem que el grafit és un art públic, hem de tenir clar, però, que no ens estem referint a escultura pública ni, en cap cas, a obres d’encàrrec ni de promoció política (gran avingudes, rotondes, fonts o monuments), ni de cartells publicitaris, jardins, ponts o edificis.

Parets, voreres, rajoles, fanals, reixes, vores de riu, papereres són mobiliari urbà susceptible de ser suport per l’art del carrer


Tot i que a priori ens pugui semblar que els grafits tenen una aparença espontània, no es tractaria d’un art espontani, ja que partim de la premissa que l’art mai és espontani o difícilment ho serà. El grafit és també filosofia plàstica ponderada, com qualsevol altra modalitat artística, malgrat que pugui tenir un aspecte indeliberat. El que sí podem dir és que és un art que s’adapta a un suport ja preexistent –que complirà amb una funció social determinada– i col·locat per una persona diferent a l’artista.
Les intervencions dels artistes graffiters sobre els carrers poden perseguir diversos objectius, segons el seu missatge, que podríem classificar en: missatge polític (com els d’Independència), el “divertimento” (un gat, una rata, temes eròtics, etc.) i la crítica social (rostres, personatges interactuant amb l’espectador, etc.). La seva visió, genera una reacció al vianant però, en cap cas, altera l’ús per al qual ha estat dissenyat inicialment el suport urbà o bastidor sobre el qual es sustenta.
En un inici, els grafits solien ser, predominantment, la signatura del seu autor. Era una silueta realitzada amb esprai i d’un sol color. A poc a poc, aquesta signatura es va anar enriquint en el seu format, passant a tenir volum i policromia. Actualment, l’art urbà (o Street Art) ha deixat de ser un conjunt de lletres pintades, una signatura individual, i ha evolucionat i s’ha diversificat amb el pas dels anys i ara ja són dibuixos complexos, policromats amb colors vius, hi apareix la figura humana (inclosos nens), humans i animals i, pel que fa a la tècnica, són també pintades combinades amb adhesius, són l’ús repetit de plantilles (ja usades als anys setanta) al llarg d’una mateixa ciutat, paper enganxat al mur, etc., essent, en aquest moment, una commixtura entre grafisme i grafit. Pel que fa a les mides, els grafits poden ser de petit format (el podria tapar una mà humana) fins als de grans dimensions, és a dir, com les extenses parets completament pintades.
El grafit és un fenomen indiscutiblement global, tot i que hi ha ciutats i barris determinats més propensos a albergar aquest tipus de manifestació artística i amb un alt índex de parets que han estat intervingudes artísticament. I als Vallesos moltes parets i racons estan decorats amb grafits.


Per saber-ne més:
- Genís Cano i Anxel Rabuñal, Barcelona murs, Ajuntament de Barcelona, 1991.
- Rosa Puig, Barcelona 1000 graffitis. Ed. Gustavo Gili, 2005.
- Blanca Fernández, Nuevos lugares de intención: intervenciones artísticas en el espacio urbano como salida a los circuitos convencionales. Estados Unidos 1965-1995, UCM, 2000.
- Revista GraffitiArt, París.
- Documental Roadsworth, Crossing the line, Canadà, 2008.
Els carrers com a llenços d’art

Imatge del grafit de gran dimensions d’Aryz.

Experiència estètica als nostres carrers

El reconegut graffiter Banksy deia en una publicació “Una paret ha estat sempre el millor lloc per publicar el treball”. A partir d’ara espero que pugueu veure l’art al carrer no com un acte vandàlic sinó com un regal que un determinat artista ens ha volgut fer, escollint una localitat, un indret d’un carrer i escollint un determinat suport. Fóra bo que us aturéssiu a observar-lo, a fotografiar-lo, el compartíssiu amb els coneguts i reflexionéssiu sobre què ens està dient aquella manifestació artística de carrer. Susan Herrington en el seu llibre ON Landscapes ens parla d’emoció i d’experiència estètica, una experiència que, com no, també podem percebre en els nostres carrers.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara