Estabanell: teixint energia

L’any 1880, Francesc Vila, Francesc Estabanell i Josep Maresch van fundar una empresa tèxtil que havia de ser la llavor del que, més de cent anys després, és Estabanell Energia, que abasteix energèticament 27 municipis i més de 56.000 clients

Ramon Vilageliu (text) , Arxiu Estabanell Energia (fotografies)

El dia 26 de juliol de 1880, quan el notari Miquel Martí i Sagristà va fer pertinent, amb solemnitat, el valor de la inversió realitzada per Francesc Vila i Gispert, Francesc Estabanell i Puntí, i Josep Maresch i Servet en l’escriptura de la societat que iniciaven, tots tres van respirar alleujats. Els 167.797,57 rals invertits permetrien començar a fer realitat el seu somni de dedicar-se a la “fabricación y venta de mantas vánovas y otras clases de tejidos de algodón y lana que los socios consideren conveniente.”
Amb tota certesa, però, cap dels tres podia imaginar que la seva aventura empresarial convertiria el seu somni tèxtil en, també, una realitat que mou màquines elèctriques o que proporciona llum a més de 56.000 clients de 27 municipis.

El que sobra, s’aprofita
Poc temps després d’aquest episodi de cal notari, els telers Estabanell y Compañía havien consolidat la seva presència com a empresa de teixits a Centelles. I amb l’entrada com a soci de Pere Pahisa, el 3 de juliol del 1900 naixia Estabanell y Pahisa que, com comenta Francesc Cabana, historiador de l’economia catalana, té en aquesta època “dues fàbriques al mateix terme de Centelles, a un quilòmetre de distància l’una de l’altra. Aquí és on van desenvolupar sobretot la seva indústria. Una d’aquestes està dedicada exclusivament a filats de cotó i té 8.000 pues, i l’altra es dedica al tissatge, per a la qual cosa compta amb 400 telers jacquard”.
La mateixa força de l’empresa i l’escassetat dels recursos energètics de què es disposava va empènyer Francesc Estabanell i Puntí a fer una aposta audaç: després d’haver enviat els seus fills a Suïssa i al nord d’Itàlia per veure com funcionava allò que en deien “la corrent”, va decidir substituir la força de vapor que s’utilitzava a la fàbrica originària (una màquina de 150 cavalls) per energia elèctrica. I, per generar-la va apostar fermament per salts d’aigua de les capçaleres del Ter: Estabanell i Pahisa va assentar la seva aposta d’autogeneració energètica a Sant Pau de Segúries (Ripollès) el 1910, adquirint diverses peces de terreny i aconseguint l’aprofitament de 2.000 litres d’aigua per segon procedents del riu Ter, així com una presa, canals i altres obres construïdes, i els drets d’utilització de l’esmentada presa i del pas d’un aqüeducte. Mesos després l’empresa encara va comprar una finca rústica que incloïa una casa de pagès, un molí, una sèquia, els terrenys necessaris per construir una presa, el salt de la Farga, i el dret a derivar 2.250 litres d’aigua més per segon des del riu Ter. Fet i fet, doncs, poc temps després de les primeres passes embastades pel patriarca Francesc Estabanell, Estabanell i Pahissa no només s’autoabastia sinó que estava preparada per fer un pas més: entrar en la indústria de la generació i distribució d’energia.
Les plantes fabrils de Centelles, situades gairebé 60 km enllà dels punts de generació ja podrien rebre l’energia produïda per la mateixa empresa aigües amunt però, alhora, al voltant de la línia, també s’alimentava la xarxa general, irradiant l’energia a poblacions que limitaven amb la seva conducció elèctrica. Així, l’energia d’Estebanell va arribar a Aiguafreda, el Figueró, la Garriga l’any 1912, a l’Ametlla del Vallès el 1919, o a Bigues i les Franqueses el 1912 i el 1913.

I ara, Granollers!
Durant l’inici del segle xx, el creixement demogràfic i industrial del Vallès i, en concret, de Granollers, havia estat prou gran com per començar a pensar que el gas no era suficient per donar resposta a les necessitats energètiques de la capital vallesana. Així, constratada aquesta flaca, a finals del 1911 Pere Pahisa Nogués, en nom de l’empresa, va fer saber a les autoritats municipals de Granollers l’interès i la capacitat que tenien per organitzar una xarxa de distribució d’energia elèctrica a la ciutat. I el 9 de maig de 1912 rebien l’autorització per començar la instal·lació de cadiretes, pals, línia de cables i tot el que feia falta per a la xarxa de distribució pels carrers i les places de Granollers.
Per fi, doncs, durant la Festa Major del 1913 la ciutat va poder encendre tota la il·luminació generada per Estabanell y Pahisa. Va ser un esdeveniment ben esperat: durant anys, des del 1896 l’industrial Llucià Vila s’havia encarregat d’aportar l’energia elèctrica necessària per il·luminar les façanes i carrers principals de la ciutat de Granollers durant la festa major. Es tractava, però, d’una il·luminació de poca qualitat, amb una freqüència irregular –no pas cada any– i que, una vegada acabats els dies de rauxa ciutadana, feia retornar Granollers a la precarietat del llum de gas. Ara, però, l’electricitat ja seria per sempre. Al mateix temps, Estabanell i Pahissa adquiria unes casetes del carrer del Rec on actualment la companyia hi té la seu central.

Anys a venir: l’expansió
Des d’aquell moment fins a l’actualitat, l’expansió de l’empresa, ara Estabanell Energia, ha estat constant. I, alhora, el creixement de l’empresa ha anat sempre lligat a un gran compromís: oferir serveis de qualitat i, al mateix temps, respondre a responsabilitat social corporativa que es desprèn d’una empresa i que, per Estabanell es centra en el fet que els seus membres estan “convençuts que el desenvolupament econòmic ha d’anar lligat al desenvolupament social, al progrés, a la difusió de la cultura i al respecte per la natura. La nostra empresa ha mantingut sempre un compromís d’inversió i participació en aquests àmbits” com s’explica en els seus documents de base.
Així, avui, Estabanell Energia és una empresa de gran rellevància amb quatre centrals generadores al Ripollès i dues subestacions receptores de 220 kV, com són l’antiga de Banyeres (Centelles) i la més moderna de Màrgens (les Franqueses) la qual, inaugurada l’any 2004 compta amb tecnologia punta pel que fa al control i la seguretat de la distribució energètica, havent efectuat en aquestes dues instal·lacions inversions per al seu manteniment i millora de més de 12 milions d’euros. Més de 56.000 clients industrials i domèstics, més de 1.000 km en línies i 700 estacions transformadores, 23 subestacions més de 40 kv o la distribució de més de 354 GWh a l’any, són xifres que ho demostren prou. I la implicació amb la gent i les entitats, també: Estabanell Energia contribueix activament amb entitats, manifestacions culturals o esportives, patrocinant les seves activitats.
Estabanell Energia uneix, doncs, un passat il·luminador i un futur ben fonamentat.
Estabanell: teixint energia

A la imatge, primera turbina generadora d’electricitat d’Estabanell.

La seu central d’Estabanell Energia a Granollers.

Cent anys

Entre les dues imatges que teniu a l’esquerra hi ha una distància de cent anys. Efectivament, entre els mesos de juny i d’agost de l’any 1910, Estabanell y Pahisa va assentar les primeres bases fonamentals per a la seva aposta energètica, a Sant Pau de Segúries. Un segle després, el capteniment de l’empresa continua sent el mateix: aportar qualitat de vida a les persones. Actualment, a moltes persones.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara