Esport arrelat, senya d’identitat i projecció

El futbol, la natació, l’hoquei herba i sobre patins, l’handbol, el bàsquet o el golf... tenen noms molt propis al Vallès

Vicenç Relats (text)

Una definició clàssica de l’esport l’explica com l’exercici corporal d’agilitat, destresa o força, que es practica individualment o en grup, amb intencionalitat lúdica o competitiva, seguint unes regles. L’esport, però, sempre ha anat força més enllà del lleure, la recreació o la competició estrictes, perquè genera també grans motius d’identificació i implicació en la vida d’un poble, barri, ciutat o país, que els donen un caràcter i una força ciutadanes innegables i contribueixen a la seva projecció.
És des d’aquest prisma gairebé extraesportiu que aquesta carpeta que ara enceteu us proposa una mirada a les arrels, la trajectòria i la idiosincràcia local d’alguns esports, clubs i activitats esportives que són especialment singulars i referents en determinades ciutats vallesanes, perquè hi han estat els pioners, els que hi han tingut més continuïtat històrica o més títols aconseguits, entre d’altres motius. Així, no és estrany que parlem del futbol i la natació a Sabadell –que té els clubs més antics i potents des de sempre d’aquest àmbit: el centenari Centre d’Esports de futbol (amb possibilitats de tornar a pujar a Primera Divisió aquesta temporada) i el Club Natació (amb els més grans triomfs internacionals tant individuals com per equips)–; de l’hoquei herba a Terrassa –que és la capital mundial d’aquest esport, amb quatre clubs de llarga tradició–; de l’handbol a Granollers –ciutat que en va ser pionera i un referent en l’àmbit estatal i internacional durant molts anys–; de l’hoquei patins a Cerdanyola –que té el club degà de de l’Estat, amb grans títols guanyats en la seva història–; o el Club Bàsquet Ripollet, que és l’únic club vallesà amb 80 anys d’història ininterrompuda i d’on van sortir figures com el gran base Chichi Creus, actual director tècnic del Barça de bàsquet.
Aquesta carpeta se centra en els esports d’equip més clàssics, amb un parell d’excepcions: el golf a Sant Cugat –que des de 1914 té el primer gran camp de Catalunya i de tot l’Estat– i la Mitja Marató Granollers-les Franqueses-la Garriga, que, des que es va iniciar el 1986, ha convertit aquesta cita popular d’una pràctica tant a l’alça com el córrer en tot un referent en el qual s’han emmirallat nombroses curses similars arreu del Vallès i del país, de la mateixa manera que Sant Llorenç Savall s’ha convertit en la capital de la marató i altres curses de muntanya, amb les disset edicions celebrades.
Per a una altra ocasió quedarà, doncs, esbossar, amb un to amb un punt d’etnològic, la incidència de l’atletisme en general; del ciclisme; el motociclisme o l’automobilisme, entre tants d’altres esports amb nombrosos practicants i seguidors per aquests verals. Per no dir, és clar, l’excursionisme que, sent molt més que un esport a l’ús, és una saludable pràctica de l’exercici corporal en plena natura, molt arrelada i viva al Vallès, amb clubs centenaris com la Unió Excursionista de Sabadell o el Centre Excursionista de Terrassa, que sovint han estat a la base del sorgiment de moltes altres activitats esportives. L’excursionisme, ell sol, mereix un capítol propi.
Més enllà de l’activitat en clubs locals, el Vallès és també un territori que ha proveït i vist triomfar grans esportistes professionals a clubs d’àmbit nacional català, com l’emblemàtic Barça. Per això en aquesta carpeta de l’esport arrelat també hem volgut recuperar els records i els parers de tres futbolistes vallesans que han tingut o tenen un paper molt destacat al club blaugrana. Es tracta del gran Xavi Hernández, un dels cracs del Barça actual que causa admiració arreu del món; així com el cardedeuenc Joan Vilà, que a més d’haver jugat al primer equip –del 1977 al 1979- ha estat un home clau com a entrenador de la Masia; i del veterà Josep Seguer, nascut a Parets del Vallès el 1923, que és un dels pocs supervivents del Barça de les Cinc copes, liderat pel mític Kubala els anys cinquanta, que va ser el primer dream team culé.
Ells, que ens parlen de la seva experiència en una inèdita clau vallesana, són una representació molt significativa de l’aportació que, al llarg dels més de cent anys d’història del Barça i en diferents èpoques, hi han fet altres jugadors vallesans com ara els granollerins Canal, Serratusell, Ramon Alfonseda o Sergi i Gerard López; el trio de germans molletans Gonzalvo (Juli –Gonzalvo I–; Josep –Gonzalvo II– i Marià –Gonzalvo III–), ja desapareguts però que donen nom al camp de futbol de Mollet del Vallès; els sabadellencs Eladi Silvestre, Antonio Olmo, Oleguer Presas i els germans Òscar i Roger Garcia; el franquesí Sergi Barjuan; el cardedeuenc i resident a Sant Cugat Jordi Vinyals; el rubinenc Chapi Ferrer; Ismael Comas, de Montornès; José Maria Laredo, de Santa Perpètua; o els badiencs Carles i Sergio Busquets, pare i fill, entre molts d’altres, que són un orgull per al Vallès.
Ells han estat figures rellevants del club més emblemàtic del país, com també ho ha estat per a l’Espanyol el gran porter garriguenc Toni Jiménez, que va ser campió olímpic amb la selecció espanyola el 1992 i que actualment és el segon entrenador del club perico, també amb arrels fondes al Vallès.
Més enllà de marques i marcadors, l’esport arrelat és també una mostra de vitalitat ciutadana, tota una senya d’identitat i projecció.
Esport arrelat, senya d’identitat i projecció

Jugadors del Club Bàsquet Ripollet eixugant una pista abans del partit, l’any 1958. Foto: Arxiu Modest Serra i Ivan Giménez-Costa

Els blaugranes Josep Seguer, Joan Vilà i Xavi Hernández, mostrant la samarreta de tres generacions diferents. Foto: Arxiu Modest Serra i Ivan Giménez-Costa

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara