Cerdanyola, bressol de l'hoquei patins

El club degà a l’Estat, que enguany celebra el 75è aniversari, es va fundar en plena Guerra Civil

Núria Ferrer (text) , J. R. Urbano (fotografies)

Durant molts anys l'hoquei patins ha esdevingut un dels signes d'identitat de Cerdanyola. Un tret identitari assumit i creat pels avantpassats i que, en certa manera, ha seguit l'evolució de la societat cerdanyolenca. Enguany es commemora el 75è aniversari del Cerdanyola Club d'Hoquei, el club degà a l'Estat Espanyol, una entitat que ha viscut alts i baixos durant la seva història.
Els inicis de l'hoquei a Cerdanyola es remunten al 1934, quan a la pista Cordelles els diumenges d'estiu ja es jugaven alguns partits informals. Dos anys després, al setembre del 1936, en plena Guerra Civil, es va fundar el Cerdanyola CH amb Francesc Mariner Alsina com a president. El primer partit es va jugar contra el el segon equip del Luna HC en un festival a benefici de la Creu Roja. L'equip va estar format per Emilio Albiñana, Esteve Humet, F. Mariner, J. M. Cabot, J. Cabot i Josep Maria Aloy. Al 1937, el Cerdanyola, en la seva primera participació, és campió de Catalunya de Segona Categoria.

Samarreta verda, per casualitat
L'origen del color de la samarreta verda és fruit de la casualitat. La família de Josep Maria Aloy –un dels membres de l'equip– era fabricant de gènere de punt i tenia un estoc de tela de colord verd que va regalar al Cerdanyola CH.
Al 1939, després de la Guerra Civil, es va formar una Comissió Gestora per constituir el Cerdanyola CH. I el 20 d'octubre de 1940 es va celebrar la primera Assemblea General de Socis del Club amb l'assistència de vint-i-una persones. Aquest mateix any, el Cerdanyola va participar per primera vegada al Campionat de Catalunya de Primera Divisió i va aconseguir el sotscampionat. La final es va celebrar a la pista de la Devesa de Girona i va ser la primera vegada que un equip d'hoquei es va concentrar abans de jugar un partit. Fins allà es van desplaçar dos autocars d'aficionats de Cerdanyola. L'hoquei començava a despertar passions entre els cerdanyolencs, neixia així la força d'un sentiment que al 2006 recuperaria el grup de la Flama Verda.
I al 1945 es celebrava una altra assemblea històrica. És el moment en què els socis decideixen el nou escut, el de la ciutat de Cerdanyola i, per darrere, el romb de la imatge de Sant Martí, encreuant-lo amb dos estics. El club tenia llavors 68 socis.

Les 24 hores: un clàssic i un referent
A l'agost de 1956, gràcies a la iniciativa de la Colla dels Chypis –integrada, entre d'altres, per José Manuel Salillas, Aldolfo Guillén, els germans Taure, Jesús Muñiz i Lluís Bel–- es van celebrar les primeres 24 hores d'hoquei de Cerdanyola. Es va disputar en la modalitat d'un sol partit de 24 hores de durada entre dos equips de 20 jugadors cadascun: els Blaus i els Verds. Els primers van guanyar per 176 a 158. La repercussió de les primeres edicions fins i tot va ser forta a la premsa d'àmbit estatal: "En ningún momento del largo partido decayó la expectación ni el número de asistentes, que puede calcularse en un promedia de 700 en las primeras horas y de 1,000 en las últimas", deia el Diario Ya. Amb el pas dels anys aquesta cita esportiva es convertiria en un clàssic i un referent del panorama de l'hoquei català i estatal.
Altres dates importants en la història del club van ser la creació de la secció de Patinatge Artístic (1970) i la fundació de la secció d'hoquei base (1972), dues línies que van contribuir a fer de Cerdanyola un referent en l'esport de la roda. Al 1973 el primer equip es va proclamar campió d'Espanya i va guanyar tres anys seguits la Copa de Catalunya (1979, 1980 i 1981). Era el moment d'or d'un club que al 1985 va arribar a la final de la Copa de CERS, on va perdre davant el conjunt italià del Novara per 11 a 8. I enmig d'aquesta consecució de títols, al 1986 es va celebrar el 50è aniversari del club, motiu pel qual el Cerdanyola CH va ser rebuts pel Rei Joan Carles i pel president de la Generalitat, Jordi Pujol. L'entitat va rebre la placa de bronze de la Reial Ordre al Mèrit Esportiu. Com a recordatori de les noces de plata de l'entitat, el president del COI, Joan Antoni Samarach, es referia a la tasca de promoció de l'hoquei patins realitzada pel Cerdanyola CH: "Ningú pot dubtar que les aventures i anècdotes de la nostra adolescència són les que més profundament ens marquen i resten en el nostre record. Per això, Cerdanyola, Cordelles Club i el vell hockey sobre patins, gravat amb el nostàlgic disc de fusta, se'm gravaren d'una manera alegre i permanent entre els records de la meva joventut". En un text públic, Samaranch afegia: "No podem oblidar la tasca que el Cerdanyola va fer, i continua fent, d'estendre l'hockey per Catalunya i tot Espanya, dins d'aquesta gran família esportiva del nostre país".

La Flama Verda, seguidors organitzats
Si la dècada dels 80 va ser la dels èxits, la dècada del 90 es va caracteritzar pels alts i baixos. Al 1996, després d'uns anys a la Primera nacional espanyola, el primer equip va aconseguir tornar a la Divisió d'Honor, l'actual OK Lliga. Després baixarien i no tornarien a la màxima categoria fins al 2007. Precisament la lluita per l'ascens d'una temporada històrica tornava a fer vibrar els aficionats. Així, a finals de 2006 neix la Flama Verda, quan Carlos Rodríguez, coneixedor del món de les grades, i Martí Riba, aficionat del Cerdanyola CH, decideixen que el club degà ha de tenir un grup organitzat de seguidors. Una desena de nois i noies feien el seu debut el 10 de març del 2007 en un partit que el Cerdanyola va guanyar a l’Oviedo per 2 a 1, una temporada on l’equip aconseguiria l’històric ascens a l’OK Lliga. Des d’aquell moment la Flama Verda ha estat present en tots els partits del Cerdanyola CH dins del territori català i fins i tot s’han desplaçat a Pamplona i a Oviedo. En aquests anys el racó del gol de can Xarau s’ha convertit en el territori d’un grup d’amics que va arribar a la trentena de persones.
Però el pas de l'Epson Cerdanyola per l'OK Lliga només duraria un any i la temporada 2007/2008 tornarien a la Primera espanyola. Les dificultats econòmiques del club obligarien a renunciar a la categoria i a jugar a la Primera Nacional Catalana.
Malgrat les dificultats econòmiques dels últims anys –s'arrossega un deute d'uns 200.000 euros– el club ha organitzat la fase final de competicions tan prestigioses com la Copa del Rei, la Copa Catalana i el Campionat Europeu Cadet-Juvenit de Patinatge Artístic.
Cerdanyola, bressol de l'hoquei patins

Unes 24 hores d’hoquei patins disputades a la pista d’Enric Granados de Cerdanyola els anys vuitanta.

L’ascens a Divisió d'Honor, l'actual OK Lliga, marca una fita per hoquei cerdanyolenc.

Adaptació a una nova realitat: l’atletisme

Amb el primer equip lluny de l'elit, la directiva fa un canvi de rumb a l'entitat i s'aposta per treballar la base per nodrir els equips sènior i fer front a una complicada situació econòmica. A més, el club s'obre a una nova realitat que dia a dia suma més adeptes: l'atletisme. I quan més semblava que la ciutadania s'havia desvinculat del patí, el 2010 l’equip femení es proclama campió de la Copa de la Reina i de la OK Lliga. Les noies tornaven a col·locar el nom de Cerdanyola en l'elit de l'hoquei i mesos després la Comissió del 75è aniversari donava el tret de sortida als actes commemoratius de les noces de platí. Dins del marc de la celebració es van tornar a recuperar les 24 Hores (que no es disputaven des de feia sis anys) i es va aconseguir reeeditar la històrica final de la Copa de la CERS contra el Novara amb els mateixos protagonistes de l'any 1985.
Durant aquests 75 anys d'història pel club han passat jugadors importants –Emili Albiñana "Míliu", Antoni Mas "Tito", Josep Mª Aranda Veciana, Carlos Figueroa, Josep Mª Aloy, Alfons Mimó Servent, Enric Carbonell, David Novell, Francesc Mariner, Jaume Mimó Servent, Josep Mª Turmo, Joan Labori, Josep Tarragó "PAPITU", Robert Vilella, Marc Humet, Fernando Escardó, Victor Fabra, Esteve Humet, Jordi Ballester, Carlos Truyols, Jacint Humet, Miquel Maranges, Domingo Ribas "Mingu", Josep Oriol Humet, Enric Planas, Josep Tamburini, Lluis Humet, Pere Mongay, Manolo Rodero, José Martin Ponchon, Miquel Pagés, Manel Barceló, Jordi Permanyer, Josep Mª Mallafré i Jaume Carreter– i a la ciutat diverses famílies –Humet, Mimó, Maranges, Aranda, González, Torras, Carreter i Pañella– han estat molt vinculades a l'hoquei. La celebració del 75è aniversari ha volgut homenatjar totes aquestes persones i tornar a revifar l'afició per un club, i per un esport, que no passa per bons moments.
Actualment molts reivindiquen Cerdanyola com a ciutat del patí. El seu bagatge històric en l'esport de la roda la fa una candidata perfecta, pensen alguns. Altres creuen que el present és molt diferent.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara