(Sa)badall

badall m. Fissura que es produeix en un material de revestiment o en un element estructural quan, en assecar-se, s’encongeix.

Maties Serracant Camps , Bernat Lladó Mas (text) , Berta Tiana Alsina (fotografies)

Què passa quan una ciutat com Sabadell comença a esquerdar-se? Solars buits, cases tapiades i balcons florits; fàbriques ensorrades, façanes descalçades o propietats sense inquilí. Per què creix una ciutat als afores si el seu interior s’esfondra, formant espais sense sentit? És per això que hem deixat de veure espais buits, perquè no tenen sentit? El costum, la repetició i l’excés han fet d’aquests espais sense funció, llocs sense relleu: ningú no hi viu, ningú no hi treballa, ningú no en fa ús. Per això passen desapercebuts; el silenci hi regna. Transformats en relíquies, llocs sagrats sostrets del comú, resten a l’espera. Per què o qui esperen? Els senyals del Mercat, les resolucions familiars o l’adminstració de la voluntat? I mentrestant, la ciutat segueix el seu pols, obviant i esquivant la realitat: nous sectors urbanitzats amb la falsa il·lusió de ser habitats. Passos prohibits, pisos per construir, tanques al mig del camí. A través d’una mirada estètica, és a dir, a través d’un coneixement sensible, volem restituir la centralitat d’aquests espais a fi de dotar-los de rellevància política i acadèmica: el futur de la ciutat també pot sorgir de les seves pròpies runes.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara